Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
acta de congrés
Arxivística i biblioteconomia
Publicació que recull els treballs presentats en un congrés o en un altre tipus de reunió de caràcter científic o professional.
bibliometria
Arxivística i biblioteconomia
Estudi de les publicacions amb mètodes quantitatius.
Els estudis bibliomètrics se centren sobretot en l’anàlisi dels treballs científics els seus autors, les revistes on es publiquen, les institucions o els països que els generen Sol centrar-se en la distribució de les matèries tractades, el prestigi o impacte de les revistes, la productivitat dels autors, l’evolució d’una disciplina al llarg del temps, etc L’origen de la bibliometria se situa vers el 1917, tot i que el terme que la designa no fou fixat definitivament fins el 1969 per Alan Pritchard Les lleis bàsiques de la bibliometria són la llei de Lotka 1926, sobre la dispersió…
miscel·lània
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc, pels seus amics.
A vegades és titulada Estudis dedicats a o bé Homenatge a o In Memoriam
publicació seriada
Arxivística i biblioteconomia
Publicació en qualsevol suport editada en parts successives que porten designacions numèriques o cronològiques i planificada per ésser continuada indefinidament.
Són publicacions seriades les publicacions periòdiques diaris, anuaris, revistes les memòries, actes, treballs i altres publicacions de societats, i les colleccions numerades de monografies
Miquel Roura i Pujol
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari.
Exercí a la Biblioteca Pública de Maó i publicà diversos treballs sobre aquesta Índice de las obras que han ingresado en la Biblioteca de Mahón 1883, em> Catálogo 1885-1901, Reseña de los incunables , entre altres
Émile Desplanque
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver a Perpinyà (1889-97).
Publicà un Inventaire sommaire des archives communales antérieures à 1790 Ville de Thuir 1896 i treballs com L’enseignement élémentaire en Roussillon 1895 en collaboració amb P Torreilles, Recherches sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan 1891, Les infâmes dans l’ancien droit roussillonnais 1893
Áurea Lucinda Javierre Mur
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxivera i historiadora.
Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1922-37 i, fins el 1968, a l’Arxiu Històric Nacional És autora de nombrosos treballs sobre els ordes militars i també sobre història local d’Aragó, història de Sardenya, etc Les seves obres més importants són Matha de Armanyach, duquesa de Gerona 1930 i María de Luna, reina de Aragón 1941 És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1966
Josep Vives i Gatell
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Cristianisme
Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista.
Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Féu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’…
Ignacio Rubio y Cambronero
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per…
microforma
Arxivística i biblioteconomia
Microfotografia d’un document.
Hom la utilitza indistintament en negatiu o en positiu És llegida per transparència i hom pot obtenir-ne reproduccions sobre paper mitjançant aparells lectorsreproductors La informació guardada per aquest sistema és molt diversa documents antics manuscrits, incunables, obres exhaurides, etc, material molt voluminós diaris, arxius, etc, treballs d’investigació actuals tesis, catàlegs bibliogràfics, etc A partir dels anys setanta augmentà l’ús de la microforma a causa de l’estalvi d’espai del 95 al 99% i d’economia un cost molt inferior en la reproducció que representa i, en certs…