Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
alfabetització informacional
Arxivística i biblioteconomia
Aprenentatge de les tècniques de cerca, avaluació i utilització d’informació.
Amb la importància creixent de la tecnologia, l’accés eficient a la informació esdevé un procés complex Per a tenir-hi èxit cal ésser competent en la identificació del problema a resoldre, les fonts d’informació adequades, les tècniques de cerca, la valoració dels resultats i l’ús adient de la informació obtinguda
classificació
Arxivística i biblioteconomia
Ordenació sistemàtica de llibres o de documents que en facilita una millor utilització.
Deixant a part les seccions de reserva i els llibres rars de les biblioteques, que poden ésser ordenades de maneres diverses, els fons bibliogràfics han d’ésser agrupats per matèries Des dels temps antics fins als actuals, la història de la classificació bibliogràfica és un intent continuat de dividir sistemàticament els coneixements universals agrupant els temes que tenen relació o afinitat i excloent automàticament els que difereixen Moltes grans biblioteques d’Europa utilitzen sistemes propis de classificació, inspirats generalment en les classificacions filosòfiques del coneixement humà…
preservació digital
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’activitats realitzades sobre els documents digitals —els digitals des de la seva creació o els tradicionals que han estat digitalitzats—, per tal que es puguin recuperar, consultar i utilitzar al llarg del temps.
Comporta l’atribució de les metadades de preservació, la còpia de la informació en nous suports i la utilització de programaris i maquinaris actualitzats amb els quals recuperar la informació
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’arxiu…
arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Ciència que estudia la naturalesa dels arxius, els principis de la seva conservació i organització i els mitjans per a la seva utilització.
Modernament, els arxius són considerats no pas com a dipòsits o museus, sinó com a instruments de treball Els principis bàsics de l’arxivística són salvar els documents quan són considerats caducats en l’administració que els ha produïts i fer que puguin ésser consultats fàcilment la tria tècnica d’aquells documents que poden ésser destruïts la installació adequada la conservació contra els perills de la llum solar, la humitat, el foc, els insectes o els furts la reconstrucció dels fons originaris, i la publicació de guies, inventaris i d’altres sistemes de divulgació Tenen íntima relació amb…
fitxa
Arxivística i biblioteconomia
Rectangle de cartolina o de paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.
La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un altre del…
metadada
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’elements descriptius que serveixen per a la identificació de documents o recursos digitals.
La paraula és nova, però no el concepte, ja que els catàlegs de les biblioteques contenen dades sobre les dades representades en els llibres, i les metadades són també dades sobre dades El projecte de metadades més conegut és el Dublin Core, en el qual un conjunt d’experts reunits a Dublin, Ohio, fixaren els elements necessaris per a la descripció dels documents digitals i que posteriorment han estat acceptats de forma general Els elements són els següents títol o nom donat per l’autor al document autor o persona física o jurídica responsable de la creació del contingut intellectual matèria i…
fons documental
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de documents en qualsevol suport que una persona o institució ha reunit en el decurs de la seva activitat i que es conserven agrupats sistemàticament per a una utilització eventual.
arxivar
Arxivística i biblioteconomia
Destinar un document a ésser dipositat en un arxiu pel fet de no tenir utilització actual ni interès jurídic, o per haver caducat el que tenia i considerar necessària la seva conservació.
arxiu administratiu
Arxivística i biblioteconomia
Arxiu integrat per documentació recent encara útil per a la gestió administrativa i d’utilització freqüent a les oficines productores i per aquella que, si bé ja no és útil per als tràmits administratius, s’ha de conservar per disposicions legals o reglamentàries durant un determinat període.