Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
heliofotòmetre
Meteorologia
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la intensitat de la llum del Sol que arriba a un determinat punt de la superfície de la Terra.
Les aplicacions dels heliofotòmetres són molt diverses Entre les més importants hi ha les que permeten determinar la concentració de diversos components atmosfèrics vapor d’aigua, ozó, partícules aerosols, etc a partir de l’atenuació de la irradiància solar en certes bandes espectrals mesurada amb els heliofotòmetres
central fotovoltaica
Tecnologia energètica
Central que utilitza plafons de cèl·lules fotovoltaiques (cèl·lula fotoelèctrica), convenientment connectades per a produir energia elèctrica directament a partir de la radiació solar.
No poden ésser regulades i, per tant, hom les ha de connectar a un sistema d’acumulació Les realitzacions pràctiques actuals arriben a potències d’1 MW Hom les utilitza per a proveir d’energia els ginys espacials o, en aplicacions estàtiques, per a proporcionar electricitat a habitatges aïllats, centres repetidors en xarxes de telecomunicació, etc
temperatura potencial
Meteorologia
És la que assoleix l’aire sec quan evoluciona adiabàticament (sense intercanvi de calor amb l’ambient que l’envolta) fins a una pressió de referència, generalment de 1.000 hPa.
En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera
Vilhelm Friman Koren Bjerknes
Meteorologia
Física
Físic i meteoròleg noruec, fill de Carl Anton Bjerknes
.
Essent professor de la Universitat d’Estocolm, començà els seus treballs sobre les aplicacions de la hidrodinàmica i la termodinàmica als moviments a gran escala de l’atmosfera i l’oceà, investigacions que el portaren a enunciar uns teoremes de circulació atmosfèrica i a crear l’actual mètode de previsió del temps basat en la teoria del front polar , en la qual collaborà el seu fill Jacob Aall Bonnevie Bjerknes Fou també professor de les universitats d’Oslo i de Leipzig i director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen Escriví Dynamical Meteorology and…
lidar
Meteorologia
Instrument d’exploració remota activa que emet i rep ones electromagnètiques de longitud d’ona semblant a la llum per a determinar certes propietats de l’aire o d’una superfície.
El terme és l’acrònim de l’anglès Light Detection and Ranging Opera d’una manera similar a la d’un radar , però en lloc d’utilitzar freqüències de ràdio utilitza un làser , en mode polsat o continu El primer lidar fou presentat el 1961, poc després de la invenció del làser, i les primeres aplicacions foren en el camp militar És emprat en camps molt diversos, com ara la navegació aèria, marina i terrestre la cartografia l’urbanisme i l’arquitectura la meteorologia l’agricultura, o l’arqueologia En estudis atmosfèrics i de la composició de l’aire especialment amb relació als contaminants, a…
radar meteorològic

Vista parcial del radar meteorològic de la Universitat de Barcelona al Puig d’en Bernat de Vallirana
© Fototeca.cat
Meteorologia
Radar destinat a aplicacions meteorològiques, fonamentalment la detecció i mesura de la intensitat de precipitació i, en el cas dels radars Doppler, del moviment de les partícules (gotes, calamarsa o neu) precipitants.
Opera en la banda de 9 GHz i s’utilitza per a detectar la presència de nuclis tempestuosos i, a partir de l’anàlisi espectral del senyal reflectit per aquest, estimar la densitat de pluja Les seves unitats de mesura són els dBz A banda dels sistemes terrestres, la majoria d’avions comercials i militars incorporen aquest tipus de radar, a fi de facilitar-los la detecció de tempestes i la presència de turbulències, i així poder corregir amb anticipació la seva ruta
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…
meteorologia

Llançament del satèl·lit meteorològic europeu Metop-B (2012)
© EUMETSAT
Meteorologia
Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera.
La meteorologia no té només en compte els canvis físics i químics de l’atmosfera, sinó també els diversos efectes directes d’aquesta sobre la superfície de la Terra, els oceans i la vida en general Hom empra el mot “temps” per a designar l’estat o les condicions de l’atmosfera així, hom parla de fred o de calor, cel cobert o esboirat, precipitació pluja, neu, etc, boira i moviment de l’aire vent Aquests components, caracteritzats per la temperatura, el vapor d’aigua i el moviment de l’aire, poden combinar- se entre ells de distintes maneres i donar com a resultat les diferents varietats de…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…