Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
massa d’aire relativa
Meteorologia
Quocient entre la massa d’una columna atmosfèrica amb una certa inclinació i la corresponent columna vertical.
Típicament s’expressa en funció de l’angle zenital i correspon a la secant d’aquest angle S’utilitza sovint per determinar el recorregut de la radiació solar directa i conèixer la seva atenuació al seu pas per l’atmosfera
mapa sinòptic
Meteorologia
Mapa geogràfic a gran escala que representa les variables meteorològiques observades simultàniament en hores determinades, generalment cada sis hores, incloent els mapes de les 00 UTC i les 12 UTC.
front estacionari
Meteorologia
Front en què el vent a cada costat del front bufa en la mateixa direcció però en sentit contrari, de manera que el front no avança transversalment a les masses d’aire que separa.
evolució adiabàtica saturada
Meteorologia
Transformació d’una massa d’aire saturat que conserva l’entropia.
En aquesta evolució els productes de condensació o congelació produïts en l’ascens de l’aire s’incorporen al corrent ascendent, sense pèrdua de massa, de manera que en el descens aquests productes s’evaporen i l’aire passa a cada nivell pel mateix estat que tenia en l’ascens
evolució pseudoadiabàtica
Meteorologia
Evolució d’una massa d’aire humit en la qual s’eliminen l’aigua o el gel produïts generalment durant l’ascens de l’aire.
Aquesta eliminació d’aigua diferencia aquest tipus d’evolució de l’anomenada adiabàtica saturada
esclafit
Meteorologia
Corrent descendent d’aire fort i potencialment destructiu, de curta durada, que arriba al terra procedent d’una tempesta.
escala sinòptica
Meteorologia
Escala que agrupa fenòmens o sistemes meteorològics de grans dimensions, de l’ordre de milers de quilòmeters, com anticiclons, depressions frontals, masses d’aire, ones del corrent en raig, etc.
escenari climàtic
Meteorologia
Conjunt de condicions o polítiques mediambientals previstes en l’aplicació dels models de projecció climàtica.
Inclouen valors estipulats d’emissions dels diferents gasos d’efecte hivernacle, usos del sòl, etc, adients per a ser assimilats pels models numèrics de predicció climàtica, els quals donen una sortida de les variables climàtiques temperatures, precipitacions, etc per a cadascun dels escenaris contemplats
equació primitiva
Meteorologia
Equació bàsica del moviment, de continuïtat i de la termohidrodinàmica emprada pels models numèrics de predicció del temps.
En les primeres dècades de la predicció numèrica del temps, a partir de mitjan segle XX, s’empraven models numèrics amb un gran nombre d’hipòtesis que limitaven molt el valor de les prediccions meteorològiques, però amb l’augment de la potència de càlcul dels computadors s’aconseguia eliminar hipòtesis, fins a arribar als models actuals, que utilitzen tan sols les equacions primitives, amb variables directament observables com temperatura, humitat, vent, etc
drets d’emissió
Meteorologia
Autoritzacions a emetre gasos d’efecte hivernacle que recull el Protocol de Kyoto.
Els països que pel seu escàs grau de desenvolupament emeten quantitats petites d’aquests gasos disposen de drets d’emissió que poden comercialitzar amb països que, per continuar el seu desenvolupament, necessitarien emetre més dels màxims permesos Aquest comerç internacional de drets és un dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto perquè els estats amb més emissions es vagin adaptant, mitjançant l’aportació econòmica que suposa la compra de drets, al límit màxim d’emissions