Resultats de la cerca

Estableix que a l’hemisferi nord els vents segueixen aproximadament la direcció de les línies isòbares, deixant a la dreta les pressions altes, i que aquestes presenten sempre una petita component cap a les pressions baixes És una conseqüència de la força de Coriolis acceleració de Coriolis , i, per tant, a l’hemisferi sud hom observa el fenomen invers

Són coneguts a l’hemisferi nord i al sud, respectivament, com a calmes de Càncer i calmes de Capricorni Aquests cinturons poden ésser resultat, en part, d’un moviment general de l’aire a la part alta de la troposfera influït per la inflexió de la força de Coriolis, de manera que es produeix una acumulació d’aire en aquestes latituds

Investigà els fenòmens marins i formulà una llei, anomenada de Ferrel , segons la qual un corrent d’aire es desvia cap a la dreta a l’hemisferi boreal i cap a l’esquerra a l’austral acceleració de Coriolis Estudià, a més, les marees, els vents i les tempestats marines, i inventà un aparell per a predir el màxim i el mínim de les marees

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les…

Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids…

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser…

Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares

La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…