Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
altura patró
Meteorologia
Altura de l’atmosfera homogènia, paràmetre emprat en l’estudi de l’atmosfera superior.
pressió atmosfèrica
La pressió atmosfèrica normal equival a la d’una columna de mercuri de 760 mm d’altura
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Pressió que exerceix l’atmosfera terrestre sobre els cossos que s’hi troben immergits.
L’instrument per a mesurar-la és anomenat baròmetre Quan al nivell de la mar i a la temperatura de 15°C la pressió atmosfèrica és igual a la que exerceix una columna de mercuri de 760 mm d’altura, és anomenada pressió normal El valor de la pressió atmosfèrica pot variar molt d’un lloc a l’altre, i és alterat per l’altura i pel pas de pertorbacions atmosfèriques En meteorologia, la pressió atmosfèrica ha estat expressada en millímetres de mercuri o torrs aproximadament fins el 1914, i a partir d’aquesta data en millíbars
circulació general atmosfèrica
L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més…
radiosonda
Meteorologia
Transports
Instrument meteorològic destinat a l’estudi de les propietats de l’aire en l’altura.
Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide, un termòmetre bimetàllic i un higròmetre d’absorció Tot això és collocat en una caixa protectora, però que permet el pas de l’aire a través seu La caixa conté, també, un petit transmissor de ràdio Aquest conjunt és subjectat a un baló sonda que l’eleva i és transportat pel vent Amb un receptor situat a terra és possible de conèixer ben sovint la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica El vent en l’altura pot ésser determinat observant el moviment del baló amb un teodolit Els models perfeccionats porten un reflector…
sonda
Meteorologia
Instrument que permet de conèixer algunes propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura (baló).
Les primeres sondes foren els balons pilots , que permetien la mesura del vent a l’altura El baló és llançat des de terra, i el seu moviment és seguit a intervals de temps convenients amb un teodolit o un radar Hom en representa les posicions en un disc, i amb això mesura el vent a les distintes capes El 1928 el meteoròleg rus Molčanov inventà la radiosonda , que permet la mesura de la temperatura, la humitat i la pressió a distintes altures També cal esmentar els sondatges efectuats amb avió
baroclinitat
Tall del gràfic de baroclinitat de l’atmosfera terrestre: les ordenades indiquen l’altura en km; les superfícies de temperatura constant (isotèrmiques, en vermell) i de pressió constant (isobàriques, en blau) són paral·leles en les zones de barotropia d’aire calent (en blau) i d’aire fred (en ocre), i es creuen en les zones de baroclinitat (zona frontal)
© Fototeca.cat
Meteorologia
Estat d’estratificació d’un fluid en què les superfícies de pressió constant s’intersequen amb les superfícies de densitat (o temperatura) constants.
protoalisi
Meteorologia
Vent que, a la regió equatorial, determinat per la força de Coriolis i paral·lel a les isòbares i, per tant, sensiblement paral·lel a l’equador, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.
Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una…
atmosfera terrestre
Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
temps
Meteorologia
Estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats.
És diferent, per tant, del clima, que és el conjunt de circumstàncies atmosfèriques mitjanes, deduïdes de períodes llargs d’observació El temps meteorològic és descrit indicant els valors d’una sèrie de paràmetres, anomenats elements meteorològics , que són temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, vent i humitat atmosfèrica humitat relativa, nuvolositat, precipitació La mesura d’aquests elements meteorològics és duta a terme a les estacions meteorològiques mitjançant instruments adequats A més d’aquestes observacions a nivell del sòl, hom sol fer sondatges atmosfèrics per tal de conèixer l…
baló pilot
Meteorologia
Transports
Baló lliure, de vora 1,5 m de diàmetre, utilitzat per a enregistrar la direcció i la velocitat del vent a diferents altures.
Hom segueix l’ascensió del baló pilot mitjançant un teodolit, tot anotant regularment la direcció i l’altura