Resultats de la cerca

Fou director del dipòsit hidrogràfic 1829, i el 1846 fou nomenat almirall Es dedicà a l’estudi dels vents, i el 1806 donà a conèixer l’escala que porta el seu nom, que fou adoptada el 1926 pel Comitè Meteorològic Internacional

Deixeble de Carl Sauer a Berkeley 1924, es dedicà de primer a la cartografia més tard 1927 s’interessà per la climatologia, i n'estructurà una classificació original Professor a la Universitat d’Oklahoma 1934, fou president de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial Ha escrit, entre altres obres, The Climates of North America, According to a New Classification 1931 i An Approach Toward a Rational Classification of Climate 1948

El 1973 es doctorà en meteorologia a la Universitat d’Estocolm Des del 1980 fou membre del Max-Planck-Institut für Chemie El 1970 demostrà que els òxids de nitrogen reaccionaven amb l’ozó atmosfèric fent que disminuís la quantitat d’aquest El 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Mario Molina i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i descomposició de l’ozó Publicà, entre d’altres, Atmospheric Change An Earth System Perspective 1993

Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de  la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…