Resultats de la cerca

Correspon a una inversió de la temperatura que augmenta amb l’altitud És on, a altes latituds i durant les nits d’estiu, hom observa núvols lluminosos d’explicació difícil

S'origina al cinturó continental i oceànic equatorial limitat tant al N com al S per unes línies que oscillen entre els parallels 10 i 20 en ambdós hemisferis Aquest límit augmenta, en els respectius estius, fins el parallel 20 tant N com S, aproximadament, i més marcadament sobre els continents

Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares

Les inversions tèrmiques constitueixen un fre al moviment d’ascens de l’aire a causa de la seva gran estabilitat A la base de les inversions s’acumulen vapor d’aigua i partícules en suspensió procedents de les capes inferiors, que poden formar aquests núvols si la humitat arriba al 100% Els cims d’aquests núvols se situen generalment a la base de la capa d’inversió i s’hi endinsen lleugerament si l’empenta dels moviments verticals que formen el núvol ho permet, amb la qual cosa donen un aspecte de relleu als cims nuvolosos

En l’atmosfera, l’ascens de l’aire humit implica generalment un refredament a causa de la seva expansió en assolir progressivament pressions cada vegada més baixes Aquest refredament, aproximadament adiabàtic, augmenta la humitat relativa de l’aire ascendent fins a arribar al 100% aire saturat i, a partir de l’alçària anomenada nivell de condensació, provoca la condensació del vapor d’aigua en forma de petites gotes de núvol En funció de la causa de l’ascens de l’aire, el nivell de condensació adopta diferents noms nivell de condensació per elevació, per mescla,…

Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una forta inversió tèrmica, de…

Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar

Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu centre Si efectuen…

Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07…

Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els moviments…