Resultats de la cerca

Els ciclons i les tempestes tropicals són exemples d’aquest tipus de depressions També ho són les depressions o baixes tèrmiques, produïdes durant l’estiu per l’escalfament solar de l’aire de zones continentals

És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i…

Alguns la inclouen en l’estratosfera alta, mentre que altres hi afegeixen l’estratosfera des dels 20 km És caracteritzada per l’absència de vapor d’aigua, per la rarefacció de l’aire la pressió baixa des d’1 mbar —als 50 km— fins a 0,01 mbars —als 90 km— i per la presència d’ozó Als 55 km hi ha una faixa càlida més de 100°C per l’absorció dels raigs ultraviolats esdevinguda en la faixa de Hartley, a partir de la qual les temperatures tornen a baixar, fins a assolir el mínim de -90°C als 80 km

S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació Les boires de refredament directe són de radiació , ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’ advecció , degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar Les boires de mescla són formades en…

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…

Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic

Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica

En el llenguatge meteorològic comú és conegut també com a baixa Els ciclons poden ésser definits com uns vents evolutius que neixen, creixen i moren, seguint un cicle de vida, gairebé sempre el mateix Neixen en ona, com a conseqüència del sistema d’ones que s’originen i es propaguen al llarg d’una superfície de discontinuïtat d’un front principal preexistent, generalment el front polar El seu procés de formació és el següent a l’hemisferi nord, per exemple, una part de front polar rep un impuls cap al sud-est, i l’altra, un impuls cap al nord-est un cicló és, doncs, format, inicialment, d’…

La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més…

2018 un any amb nombrosos rècords a Catalunya Els episodis de pluges torrencials d'aquest 2018 van provocar nombrosos talls de carreteres © Departament de Territori i Sostenibilitat / Generalitat de Catalunya Meteorològicament, el 2018 va ser un any singular, que va invertir tendències i va batre rècords amb els valors de les variables més importants Pel que fa a la pluviometria, a gran part de Catalunya va ser l’any més plujós del segle XXI, i en alguns indrets es van assolir rècords des que s’enregistren dades A la major part dels observatoris del Pirineu la pluja anual del 2018 va superar…