Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
cúmul
Meteorologia
Núvol blanc d’origen convectiu produït per l’ascendència de masses d’aire a causa de l’escalfament de la superfície terrestre per la radiació solar.
Té formes arrodonides amb moltes protuberàncies a la part superior, i és pla a la inferior
estratocúmul
Estratocúmul
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Núvol baix format per un conjunt de masses acanalades paral·leles que cobreix una gran extensió de cel.
Generalment no produeix precipitacions, i la seva formació és deguda a la transformació d’altres núvols
flammagenitus
Meteorologia
Dit del núvol especial que s’origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica.
El cúmulus flammagenitus rep els noms de pirocúmulus o pirocúmul , i el cumulonimbus flammagenitus , pirocumulonimbus
marge
Meteorologia
Part lateral d’un sistema nuvolós.
Es caracteritza per núvols en bancs i alguns cirrus, que poden coexistir amb cúmulus de bon temps
píleu
Meteorologia
Núvol de petita extensió en forma de barret o caputxó situat damunt del cim d’un núvol cumuliforme.
De vegades s’observen diversos pileus superposats El pileus apareix generalment sobre els núvols de tipus cúmulus o cumulonimbus, quan el seu creixement vertical interfereix un corrent o vent horitzontal existent en aquells nivells de l’atmosfera
núvol
Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs…
protoalisi
Meteorologia
Vent que, a la regió equatorial, determinat per la força de Coriolis i paral·lel a les isòbares i, per tant, sensiblement paral·lel a l’equador, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.
Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una forta inversió tèrmica, de…
humilis
Meteorologia
Dit de l’espècie de cúmulus que té poca extensió vertical i una aparença plana.
congestus
Meteorologia
Dit de l’espècie de cúmulus que té una dimensió vertical gran i moltes protuberàncies al cim.
núvol convectiu
Meteorologia
Núvol de gran desenvolupament vertical, del tipus cúmulus o cumulonimbus, format generalment en una columna d’aire inestable.
Aquesta inestabilitat pot ser causada per l’escalfament de la base del núvol o pel refredament del seu cim En gran part dels núvols convectius l’ascens de l’aire és inicialment accelerat i en molts arriba a l’estratosfera Els núvols convectius produeixen la major part dels xàfecs i les tempestes observats