Resultats de la cerca

Constitueix l’element fonamental del mapa del temps, ja que la seva configuració indica els centres d’acció i fins i tot la direcció dels vents

Fins al 1920 la predicció del temps era basada, fonamentalment, en l’experiència Després d’aquesta data els coneixements teòrics de la dinàmica atmosfèrica permeteren una millor anàlisi de les situacions meteorològiques i possibilitaren la predicció física del temps Finalment, a partir del 1950, amb la utilització dels grans ordinadors, és possible tractar d’una manera estadística la nombrosa informació meteorològica, fornida per balons sonda, satèllits meteorològics, etc, en la moderna predicció numèrica del temps Els avenços tecnològics permeten millorar el tractament…

El terme és l’acrònim de l’anglès Light Detection and Ranging Opera d’una manera similar a la d’un radar , però en lloc d’utilitzar freqüències de ràdio utilitza un  làser , en mode polsat o continu El primer lidar fou presentat el 1961, poc després de la invenció del làser, i les primeres aplicacions foren en el camp militar És emprat en camps molt diversos, com ara la navegació aèria, marina i terrestre la cartografia l’urbanisme i l’arquitectura la meteorologia l’agricultura, o l’arqueologia En estudis atmosfèrics i de la composició de l’aire especialment amb relació als contaminants, a…

En el llenguatge meteorològic comú és conegut també com a baixa Els ciclons poden ésser definits com uns vents evolutius que neixen, creixen i moren, seguint un cicle de vida, gairebé sempre el mateix Neixen en ona, com a conseqüència del sistema d’ones que s’originen i es propaguen al llarg d’una superfície de discontinuïtat d’un front principal preexistent, generalment el front polar El seu procés de formació és el següent a l’hemisferi nord, per exemple, una part de front polar rep un impuls cap al sud-est, i l’altra, un impuls cap al nord-est un cicló és, doncs, format,…

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser…

La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…

El seu objectiu és doble d’una banda, a cobrir les necessitats específiques de la comunitat meteorològica europea i, de l’altra, contribuir en dos programes instituïts per l’Organització Meteorològica Mundial OMM, el programa permanent de vigilància mundial del temps WWW i el d’investigació atmosfèrica global GARP juntament amb dos satèllits dels EUA, un de l’URSS i un del Japó, en una xarxa de cinc satèllits geoestacionaris Els resultats del Meteosat se centren en l’anàlisi dels núvols, la termometria, la higrometria, la radiometria, l’anemometria i altres mesuraments El sistema Meteosat és…

El fenomen de La Niña L’anomalia climàtica d’El Niño, que va tenir lloc durant l’any 2009 i el començament del 2010, va anar seguida per l’anomalia climàtica contrària, anomenada La Niña, iniciada al mes d’abril El Niño es va caracteritzar per un increment de la temperatura a les aigües del Pacífic oriental, a causa, fonamentalment, del debilitament dels vents alisis en aquesta zona, i va provocar un augment notable de les precipitacions en les regions semidesèrtiques del Perú, mentre que en extenses àrees d’Indonèsia i Austràlia les precipitacions van disminuir També van resultar afectades,…

El desglaç del gel àrtic s'accelera A l'estiu del 2012 el desglaç de la coberta de gel sobre l'oceà Àrtic va batre el rècord Segons les observacions dels satèllits, la capa de gel flotant a l'Àrtic va assolir el nivell més baix des que es duen a terme aquestes observacions, fa més de trenta anys La recerca d'un grup d'investigadors de l'Institut Polar Noruec va alertar de les importants repercussions derivades d'aquesta progressiva acceleració del desglaç de l'Àrtic a l'estiu, més forta del que s'esperava, com també les implicacions que pot tenir en el clima futur d'Europa La reducció de l'…

Es confirma l’augment accelerat de la temperatura global El grup de treball GT1 de l’Intergovernmental Panel on Climate Change IPCC va presentar el seu últim informe, el cinquè, a Estocolm el 27 de setembre de 2013 Aquest informe, primera part de l’informe general que es donarà a conèixer al llarg del 2014, va reiterar un cop més que l’escalfament global del planeta és inequívoc i que els canvis observats des de mitjan segle passat són els més importants en la història climàtica Així, va posar de manifest que les tres últimes dècades han estat les més càlides dels darrers 1400 anys i que, si…