Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
núvol de turbulència
Meteorologia
Núvol format a la part superior d’ una capa atmosfèrica turbulenta.
El procés de mescla de l’aire afavorit per la turbulència determina, si la humitat és suficient, que l’aire assoleixi la saturació a partir d’un cert nivell, anomenat nivell de condensació per mescla, on se situa la base del núvol de turbulència
ceilòmetre
Meteorologia
Instrument emprat per a mesurar l’altura dels núvols, determinant-ne així el sostre.
Consisteix bàsicament en un emissor de feixos lluminosos o de làser i un receptor que determina la distància recorreguda des del moment d’emissió pel feix reflectit en la capa de núvols És emprat per a la determinació de la visibilitat i de les condicions meteorològiques dels aeroports
depressió freda
Meteorologia
Depressió amb aire fred en la seva part central.
Aquestes depressions es formen generalment a partir d’una depressió amb un front oclús, fet que determina la desaparició del sector càlid en superfície i, per tant, pràcticament tota ella està constituïda per aire fred En latituds mitjanes són típiques a l’hivern, i de vegades precedeixen una invasió d’aire polar
clima subtropical

Terres de conreu al Japó. L’abundància de vegetació a les zones de clima subtropical és un reflex de l’elevada precipitació d’aquest tipus de clima
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Designació que alguns autors donen a la zona climàtica situada cap als 30° de latitud aproximadament (zona temperada càlida), fent al·lusió a la seva posició intermèdia entre la zona intertropical i l’extratropical.
Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic
temperatura potencial
Meteorologia
És la que assoleix l’aire sec quan evoluciona adiabàticament (sense intercanvi de calor amb l’ambient que l’envolta) fins a una pressió de referència, generalment de 1.000 hPa.
En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera
factor climàtic
Meteorologia
Geografia
Cadascun dels fets que determinen el clima d’un indret determinat, que poden ésser constants o variables.
Els principals són la latitud, que determina la durada del dia a les diferents èpoques de l’any i també la intensitat de la insolació, a través de les quals influeix sobre la temperatura l'altitud, que influeix de tres maneres sobre el clima disminució de la pressió, disminució de les temperatures i augment de les precipitacions l’allunyament de la mar o continentalitat, puix que la capacitat de l’aigua de conservar més calor que la terra té una influència moderadora sobre el clima que, en combinació amb el relleu, penetra més o menys, a l’interior, tot determinant uns climes…
clima alpí
Meteorologia
Geografia
Clima de muntanya de la zona temperada on el predomini del factor altitud determina l’existència d’hiverns freds amb una forta innivació i estius frescs i plujosos.
Els exemples més característics d’aquest clima es donen als Alps i també als Pirineus entre els 2 000 i els 3 000 m d’altitud Hom pot també distingir un clima subalpí , menys nivós i menys fred, que apareix als Pirineus a menys altura fins als 1 500 m
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més…
Meteorologia 2019
Meteorologia
Canvi climàtic s’assoleixen els valors màxims de diòxid de carboni dels últims 3 milions d’anys Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle van arribar el 2019 a uns màxims històrics © Nacions Unides Al final de novembre del 2019, l’Organització Meteorològica Mundial OMM va alertar sobre els rècords històrics de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle que s’havien assolit Amb una tendència a l’augment semblant a la dels anys anteriors, el 15 de maig de 2019 el diòxid de carboni CO 2 , principal gas d’aquestes emissions i que roman durant segles a l’atmosfera, va assolir una…
Meteorologia 2016
Meteorologia
Cap a un clima més extrem Els valors de les temperatures màximes baten rècords “històrics” any rere any a causa de l’increment de la temperatura global de la Terra © Fototeca2 / Juniperphotography / Dreamstimecom El 23 de març de 2016 es va celebrar el Dia Meteorològic Mundial sota el lema " Més càlid, més sec, més humit afrontem el futur", amb el qual l’Organització Meteorològica Mundial OMM va voler alertar-nos que el clima està evolucionant per tornar-se cada vegada més extrem La causa principal de la tendència a un clima més extrem és l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’…