Resultats de la cerca

En el seu interior hom introdueix una determinada quantitat de solució anticongelant, amb la qual es barreja l’aigua de pluja o es desfà la neu Per tal d’evitar l’evaporació hom cobreix la solució amb una capa d’oli mineral de baix punt de congelació

Per al Principat el més interessant d’aquests atles és l’ Atles pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i que correspon al volum I de les Memòries Patxot, publicat a Barcelona l’any 1930 Cal citar també dins aquest grup, bé que amb un caràcter molt diferent l’ Atles elemental de núvols d’Eduard Fontserè, en el qual són establerts tots els tipus de núvols d’acord amb una determinada classificació

Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí També les acumulacions d’aigua glaçada…

La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria,…

Les més importants són les cartes de superfície , les quals representen la distribució de la pressió a nivell del mar cartes isobàriques i, per tant, les posicions de les àrees d’altes pressions i de baixes pressions i la posició i la natura dels fronts i les masses d’aire, i les cartes de pressió constant o cartes de nivell superior , que contenen gràfics de dades i anàlisis de distribució de factors tals com l’alçada de la superfície, el vent, la temperatura i la humitat Entre les cartes auxiliars cal destacar les cartes de gruix , que representen el gruix d’un cert estat físicament…

La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació segons que el vessant sigui de solana o d’obaga, una determinada hora o l’estació La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts…

La més emprada és la isanòmala tèrmica , que assenyala per a cada lloc la diferència entre la temperatura mitjana reduïda al nivell de la mar i la que li correspon per la seva latitud

La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…

Les circulacions amb un alt índex zonal, típicament de l’oest i en latituds mitjanes, sovint donen pas a circulacions meridianes de vents del nord o del sud, amb conseqüències importants pel que fa al règim termomètric de les àrees afectades