Resultats de la cerca

Les més importants són les cartes de superfície , les quals representen la distribució de la pressió a nivell del mar cartes isobàriques i, per tant, les posicions de les àrees d’altes pressions i de baixes pressions i la posició i la natura dels fronts i les masses d’aire, i les cartes de pressió constant o cartes de nivell superior , que contenen gràfics de dades i anàlisis de distribució de factors tals com l’alçada de la superfície, el vent, la temperatura i la humitat Entre les cartes auxiliars cal destacar les cartes de gruix , que representen el gruix d’un…

Com que la proporció de diòxid de carboni i d’ozó és petita i pràcticament constant en la seva distribució, és el vapor d’aigua el principal responsable de la radiació contrària

La xarxa mundial d’espectrofotòmetres Dobson installats en diverses estacions de superfície ha fet possible la confecció de mapes globals de la distribució d’ozó estratosfèric durant les últimes dècades, per bé que actualment es fan servir mesures provinents de satèllits meteorològics especialitzats

Considera els efectes del clima sobre la distribució de plantes i animals i sobre la fisiologia i patologia humanes climatologia mèdica i hi és d’especial interès la determinació de les influències del clima i dels microclimes urbans sobre la salut humana pollució

Quan el vent geostròfic varia entre la base i el cim d’un estrat atmosfèric, la distribució de temperatura de l’aire és diferent a cada nivell Per això es dona el nom de vent tèrmic a la diferència de vents geostròfics El vent tèrmic és parallel a les isotermes mitjanes de l’estrat, i deixa, a l’hemisferi nord, l’aire més fred a l’esquerra

Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares

Són ones en el flux general de vents zonals de l’oest, típic de les latituds mitjanes Aquest flux es distorsiona a causa del gradient de temperatura nord-sud i de la rotació terrestre, de manera que es produeixen ones atmosfèriques llargues de longitud d’ona de milers de quilòmetres, que s’amplifiquen amb el temps i originen circulacions meridianes de l’aire Això afavoreix la mescla de la massa d’aire polar i la tropical També s’anomenen ones llargues o planetàries En ocasions el nombre d’ones en altura pot variar de tres a sis, però l’atmosfera té tendència a adoptar la…

Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o locomotora…

A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica