Resultats de la cerca

L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el…

Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2…

Les gotes de pluja, els flocs de neu o els grans de calamarsa blancs meteorològics retornen part de l’energia ecos que reben quan són sotmesos als polsos d’ones electromagnètiques del radar meteorològic La reflectivitat indica l’eficiència en retornar la potència incident als blancs i depèn del nombre i la grandària de les partícules de precipitació per tant, està relacionada amb la seva intensitat

L’energia emprada per l’ésser humà en un gran nombre de processos industrials, pels vehicles de transport, climatització, i també l’energia elèctrica utilitzada, tenen un estadi final en forma d’energia calorífica, la calor antropogènica, la qual en algunes àrees de gran concentració humana o industrial pot ser superior al flux d’energia solar rebuda Constitueix una variable important en els estudis de clima urbà, particularment per determinar la magnitud del fenomen anomenat illa de calor de les grans ciutats

És un paràmetre adimensional emprat per a caracteritzar la turbulència atmosfèrica Quan el seu valor és inferior a la unitat, la turbulència persisteix i s’incrementa si és negatiu, mentre que quan és superior a la unitat la turbulència tendeix a desaparèixer

En meteorologia, la calor latent es refereix sempre als canvis de fase de l’aigua, única substància que pot realitzar aquestes transformacions en el rang de temperatures atmosfèriques El seu paper és cabdal en el balanç d’energia del sistema Terra-atmosfera el flux de calor latent per evaporació a la superfície terrestre és més de tres vegades superior a la suma dels fluxos de calor per conducció i convecció A escala global, la calor latent absorbida en l’evaporació a les zones equatorial i tropical i transportada a latituds més altes per la circulació atmosfèrica com passa a les…

Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…

Aquesta emissió és una conseqüència de l’escalfament que experimenta la Terra per l’absorció de la radiació solar La radiació terrestre, que és d’ona llarga també ho és la radiació atmosfèrica, és localitzada generalment a la regió dels raigs infraroigs, entre 5 μm i 50 μm de longitud d’ona atmosfera terrestre

Aquesta relació és important en els càlculs de balanç d’energia a l’atmosfera Valors típics són de 0,1 sobre oceans tropicals, 0,5 sobre àrees cobertes de vegetació o superiors a 10 sobre els deserts

En les transformacions termodinàmiques a pressió constant, coincideix amb les variacions d’entalpia En meteorologia, s’utilitza fonamentalment per a diferenciar el transport de calor d’una massa d’aire en funció de la seva temperatura, del corresponent al transport de calor latent a causa del seu contingut de vapor o al flux de calor per emissió o absorció de radiació