Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
drets d’emissió
Meteorologia
Autoritzacions a emetre gasos d’efecte hivernacle que recull el Protocol de Kyoto.
Els països que pel seu escàs grau de desenvolupament emeten quantitats petites d’aquests gasos disposen de drets d’emissió que poden comercialitzar amb països que, per continuar el seu desenvolupament, necessitarien emetre més dels màxims permesos Aquest comerç internacional de drets és un dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto perquè els estats amb més emissions es vagin adaptant, mitjançant l’aportació econòmica que suposa la compra de drets, al límit màxim d’emissions
Protocol de Kyoto
Meteorologia
Conveni d’abast internacional, signat al desembre del 1997 a la cimera de Kyoto sobre el clima, que tracta de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (principalment CO2, òxid nitrós, metà i CFC).
A grans trets, el conveni estableix que cap als anys 2005-10 aquestes emissions hauran d’ésser reduïdes com a mitjana almenys el 5% amb relació als valors de l’any 1990 No obstant això, les reduccions seran diferents en funció dels diversos països El protocol rebé en un principi el vistiplau de només 33 estats Malgrat les reunions mantingudes, existeix el temor que les reduccions acordades tinguin repercussions negatives en l’economia d’alguns estats, particularment en el cas dels EUA, principal productor de gasos d’efecte hivernacle, la Xina i l’Índia En el primer cas no fou ratificat i els…
turbopausa
Meteorologia
Capa atmosfèrica de transició entre l’homosfera i l’heterosfera.
Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera
forçament radiatiu
Meteorologia
Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.
El clima de la Terra és determinat pel balanç entre la radiació solar absorbida pel sistema Terra-atmosfera i la radiació d’ona llarga que surt cap a l’espai En aquest balanç influeixen notablement la composició de l’atmosfera i les propietats radiatives de la superfície terrestre Per això, la modificació de la concentració dels gasos atmosfèrics o del tipus de superfície es tradueix en un canvi, un forçament, del valor de la radiació absorbida o emesa El forçament radiatiu més important actualment, de naturalesa antròpica, és l’increment de les emissions de gasos hivernacle Aquests…
model de circulació general
Meteorologia
Model numèric de predicció que calcula el valor de les variables meteorològiques i els vents a gran escala.
S’utilitzen, a més de per la predicció meteorològica, per a la predicció del clima futur sota els diferents escenaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle
diagrama de Stüve
Meteorologia
Diagrama termodinàmic molt utilitzat per a representar el perfil vertical de les variables que defineixen l’estat de l’atmosfera.
Té com a coordenades ortogonals la temperatura i la pressió elevada a un exponent que és el quocient entre la constant dels gasos ideals i la calor específica a pressió constant de l’aire sec
coeficient d’extinció
Meteorologia
Nombre que indica l’atenuació de la radiació al seu pas per l’atmosfera.
Aquesta atenuació extinció , generalment referida a la llum solar, és deguda a l’efecte combinat de l’absorció i de la difusió de la radiació per part dels gasos atmosfèrics i de les partícules en suspensió aerosols a l’atmosfera
escenari climàtic
Meteorologia
Conjunt de condicions o polítiques mediambientals previstes en l’aplicació dels models de projecció climàtica.
Inclouen valors estipulats d’emissions dels diferents gasos d’efecte hivernacle, usos del sòl, etc, adients per a ser assimilats pels models numèrics de predicció climàtica, els quals donen una sortida de les variables climàtiques temperatures, precipitacions, etc per a cadascun dels escenaris contemplats
ozonosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que conté una gran concentració d’ozó.
Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d’ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de greus danys en tota forma de vida L’ozonosfera es forma a l’estratosfera, entre els 15000 i els 55000 m d’altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol parteix les molècules d’oxigen O 2 en dos àtoms reactius O+O, que s’uneixen de tres en tres per formar ozó Les molècules d’ozó són inestables i de vida molt curta, però la radiació ultraviolada en va generant contínuament Malgrat que hi ha fets naturals que…
potencial d’escalfament global
Meteorologia
Quocient entre el forçament radioactiu d’un gas i el del CO2.
El forçament radioactiu d’un gas hivernacle depèn del temps que aquest roman a l’atmosfera El potencial d’escalfament global compara l’eficiència de la unitat de massa d’un gas en retenir energia per efecte hivernacle amb la del CO 2 Els gasos hivernacle que tenen un temps de residència a l’atmosfera gran presenten un potencial d’escalfament també gran Així, els CFC, per la seva llarga permanència a l’atmosfera, tenen potencials d’escalfament d’entre 1000 i 10000