Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
reflectivitat radar
Meteorologia
Magnitud que indica l’eficiència d’un blanc de radar per a interceptar i retornar l’energia radioelèctrica.
Les gotes de pluja, els flocs de neu o els grans de calamarsa blancs meteorològics retornen part de l’energia ecos que reben quan són sotmesos als polsos d’ones electromagnètiques del radar meteorològic La reflectivitat indica l’eficiència en retornar la potència incident als blancs i depèn del nombre i la grandària de les partícules de precipitació per tant, està relacionada amb la seva intensitat
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
isòbara

Mapa del temps que mostra les isòbares i els centres d’acció
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts que enregistren una pressió atmosfèrica igual, després de reduir-la al nivell de la mar; hom l’expressa normalment en mil·libars.
Constitueix l’element fonamental del mapa del temps, ja que la seva configuració indica els centres d’acció i fins i tot la direcció dels vents
coeficient d’extinció
Meteorologia
Nombre que indica l’atenuació de la radiació al seu pas per l’atmosfera.
Aquesta atenuació extinció , generalment referida a la llum solar, és deguda a l’efecte combinat de l’absorció i de la difusió de la radiació per part dels gasos atmosfèrics i de les partícules en suspensió aerosols a l’atmosfera
CAPE
Meteorologia
Energia potencial convectiva disponible per convecció d’una parcel·la d’aire que ascendeix per damunt del seu nivell de convecció lliure, fins a assolir de nou el nivell d’equilibri tèrmic amb l’ambient que l’envolta.
Expressada generalment en J/kg, indica sovint el grau de severitat que pot tenir una tempesta i es calcula a partir de les dades dels perfils de temperatura i humitat de l’atmosfera obtinguts mitjançant el radiosondatge Els valors inferiors als 1000 J/kg indiquen moderada convecció poc important, entre 1000 i 2500, i per valors superiors forta severa
pluviòmetre
Pluviòmetre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Instrument per a mesurar la quantitat de pluja caiguda, constituït essencialment per un recipient, dins el qual és recollida l’aigua precipitada.
La quantitat de pluja és mesurada en millímetres de gruix d’aigua, és a dir, en litres per metre quadrat de superfície horitzontal Un altre tipus de pluviòmetre va proveït d’una cassoleta que bascula alternativament a banda i banda quan s’omple d’aigua Un sistema enregistrador indica quantes vegades s’ha produït el balanceig per unitat de temps
climatologia sinòptica
Meteorologia
Geografia
Estudi de conjunt dels elements climàtics que afecten una àrea extensa en un moment determinat.
Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics
espessor òptica
Meteorologia
Paràmetre que indica l’opacitat de l’atmosfera en la transmissió de la radiació solar.
A causa de la seva forta dependència de la longitud d’ona de la radiació, l’espessor òptica es refereix generalment a bandes de longitud d’ona molt estretes Normalment, s’utilitza per a indicar l’atenuació que produeixen les partícules en suspensió a l’atmosfera i llavors s’anomena espessor òptica d’aerosols
difusió de Mie
Meteorologia
Difusió de la radiació produïda per partícules esfèriques de radi comparable o superior a la longitud d’ona de la radiació incident.
A l’atmosfera és el procés responsable de la difusió de la llum solar per les partícules aerosols o les gotes de núvol, que dóna un aspecte lletós o blanc al cel, fet que indica l’escassa dependència del procés amb la longitud d’ona de la llum, en contraposició amb la forta dependència en la difusió per les molècules que hi ha a l’aire, anomenada també difusió de Rayleigh, responsable del color blau del cel net
cicle de l’índex de circulació zonal
Meteorologia
Variació més o menys cíclica de l’índex de circulació zonal, paràmetre que indica la intensitat del component zonal del vent en una regió determinada.
Les circulacions amb un alt índex zonal, típicament de l’oest i en latituds mitjanes, sovint donen pas a circulacions meridianes de vents del nord o del sud, amb conseqüències importants pel que fa al règim termomètric de les àrees afectades