Resultats de la cerca

Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…

En les abscisses figuren els mesos, i en les ordenades, les pluviositats i les temperatures mitjanes mensuals Amb aquest diagrama els períodes secs esdevenen ben patents

Les circulacions amb un alt índex zonal, típicament de l’oest i en latituds mitjanes, sovint donen pas a circulacions meridianes de vents del nord o del sud, amb conseqüències importants pel que fa al règim termomètric de les àrees afectades

Aquestes depressions es formen generalment a partir d’una depressió amb un front oclús, fet que determina la desaparició del sector càlid en superfície i, per tant, pràcticament tota ella està constituïda per aire fred En latituds mitjanes són típiques a l’hivern, i de vegades precedeixen una invasió d’aire polar

Quan el vent geostròfic varia entre la base i el cim d’un estrat atmosfèric, la distribució de temperatura de l’aire és diferent a cada nivell Per això es dona el nom de vent tèrmic a la diferència de vents geostròfics El vent tèrmic és parallel a les isotermes mitjanes de l’estrat, i deixa, a l’hemisferi nord, l’aire més fred a l’esquerra

La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…

A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica

És diferent, per tant, del clima, que és el conjunt de circumstàncies atmosfèriques mitjanes, deduïdes de períodes llargs d’observació El temps meteorològic és descrit indicant els valors d’una sèrie de paràmetres, anomenats elements meteorològics , que són temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, vent i humitat atmosfèrica humitat relativa, nuvolositat, precipitació La mesura d’aquests elements meteorològics és duta a terme a les estacions meteorològiques mitjançant instruments adequats A més d’aquestes observacions a nivell del sòl, hom sol fer sondatges atmosfèrics per tal…

En latituds mitjanes és formada, com a cèllula depressionària, sota règims de circulació d’índex baix, correntment associats a una bifurcació del corrent en jet , i per desbordament d’aire polar L’aire fred que la forma, en ésser més pesant que el circumdant, baixa ràpidament i forma en superfície un remolí ciclònic d’uns 200 a 600 km de radi, pel centre del qual ascendeix l’aire càlid superficial, entorn del qual gira l’aire fred descendent El seu moviment horitzontal sol ésser lent i origina un mal temps persistent, típic de les masses d’aire polar En la nomenclatura…

Són ones en el flux general de vents zonals de l’oest, típic de les latituds mitjanes Aquest flux es distorsiona a causa del gradient de temperatura nord-sud i de la rotació terrestre, de manera que es produeixen ones atmosfèriques llargues de longitud d’ona de milers de quilòmetres, que s’amplifiquen amb el temps i originen circulacions meridianes de l’aire Això afavoreix la mescla de la massa d’aire polar i la tropical També s’anomenen ones llargues o planetàries En ocasions el nombre d’ones en altura pot variar de tres a sis, però l’atmosfera té tendència a adoptar la…