Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
anemòmetre
Meteorologia
Física
Instrument per a mesurar la velocitat d’un fluid gasós, en particular de l’aire.
És emprat principalment en meteorologia per a determinar la velocitat del vent
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a…
anemòmetre de cassoletes
Anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon
factor de ratxositat
Meteorologia
Mesura de la ratxositat.
És corrent d’expressar aquest factor com el quocient de la diferència entre la velocitat màxima i la mínima del vent per la seva velocitat mitjana, en un interval de deu minuts En aquesta definició hom no té en compte la variació de la direcció del vent
atmosfera
Astronomia
Meteorologia
Capa gasosa que envolta alguns cossos celestes (atmosfera terrestre).
En els cossos celestes gasosos l’atmosfera és constituïda pel conjunt d’estrats més exteriors i menys densos La composició i el gruix de cada atmosfera varia d’un planeta o estel a un altre L’existència d’atmosfera en un astre pressuposa que la velocitat d’agitació tèrmica és més petita que la velocitat de satellització
constant de Von Karman
Meteorologia
Constant que intervé en la formulació matemàtica del perfil logarítmic de velocitats del vent.
A causa del fregament amb la superfície terrestre, la velocitat del vent a prop del terra disminueix notablement en apropar-nos a la superfície Un dels models més emprats per a calcular la velocitat del vent a diverses altures per damunt del terra és un perfil logarítmic de velocitats La constant de Von Karman intervé en la formulació matemàtica d’aquest perfil Té un valor aproximat de 0,4 Fou formulada per Theodore von Karma
corrent en jet
Meteorologia
Geografia
Corrent d’aire molt estret, de forma tubular, que té l’eix situat quasi horitzontalment a l’alta troposfera o al nivell més baix de l’estratosfera i que es desplaça cap a l’est a grans velocitats.
Els corrents en jet foren descoberts a la darreria de la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans, que volaven a una altura de 10000 m cap als objectius japonesos, gairebé no avançaven malgrat llur gran velocitat Dins els corrents en jet hi ha ràpides variacions de la força del vent, tant en sentit horitzontal de 10 a 100 nusos/km com vertical de 10 a 20 nusos/km, i en llurs eixos la velocitat del vent oscilla entre els 60 i els 400 nusos/km S’estenen al llarg de diversos milers de quilòmetres, i llur amplària és d’uns 100 km, a una…
temperatura de sensació
Meteorologia
Temperatura aparent que expressa un índex de sensació.
La relació entre la temperatura i la velocitat del vent o la humitat dona, respectivament, la temperatura de sensació de fredor o de xafogor
escala de Saffir-Simpson
Meteorologia
Escala emprada per a classificar la intensitat dels ciclons tropicals o huracans.
Consta de cinc graus o categories segons la velocitat del vent 1 119-153 km/h 2 154-177 km/h 3 178-209 km/h 4 210-249 km/h, i 5 ≥250 km/h
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any