Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
petrologia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia les roques.
Aquest terme és molt més ampli que el de petrografia , puix que la petrologia, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n'estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps també comprèn l’estudi dels diferents elements minerals que formen una roca i les relacions entre aquests elements
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
Putxinel·lis Claca

Putxinel·lis Claca Instal·lació a CaixaForum commemorant el 50 aniversari del Teatre de La Claca (2018)
Fundació La Caixa
Teatre
Grup català de titellaires i teatre amb ninots fundat el 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell.
Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La…
Assumpta González i Cubertorer
Literatura catalana
Teatre
Autora teatral i poetessa.
Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres d’ampli ressò popular, com De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca 1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, entre d’altres Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997 El seu germà,…
,
distena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, Al2 SiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, amb cristalls d’hàbit tabular i allargats parallelament a l’eix c , flexibles i sovint corbats, bé que també es pot presentar en masses foliàcies La duresa varia segons les cares de 4 a 5 si són paralleles a l’eix c longitudinal, i de 6 a 7 si ho són a l’eix b transversal La densitat és de 3,6, i el color més característic, el blau, però també pot ésser verd, blanc o gris Dins l’ampli grup dels silicats és un nesosilicat És un producte del metamorfisme regional de grau mitjà, en roques amb un gran contingut d’alumini, per la qual…
Enric Guitart i Soldevila
Teatre
Actor i director teatral.
Pare del també actor Enric Guitart i Matas , el 1882 debutà al Teatro Español de Barcelona D’ampli registre i molt versàtil, conreà tota mena de personatges i gèneres, i participà en l’estrena d’un bon nombre d’obres d’autors catalans Frederic Soler, Josep Maria de Sagarra, etc i estrangers Ibsen, Maeterlinck, Wilde, etc Entre d’altres, actuà en la companyia d’Antoni Tutau 1890-95 i en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella També dirigí el Teatre de les Arts 1904-05 i la companyia del Foment del Teatre Català A diferència de la seva activitat…
,
Lars Norén

Lars Norén
© Lina Ikse
Teatre
Dramaturg, director teatral i poeta suec.
Començà a escriure poemes amb dotze anys i des del 1962 es donà a conèixer publicant nombrosos reculls de poesia Després d’una greu crisi esquizofrènica posterior a la mort de la seva mare, el 1963, fou internat en una clínica psiquiàtrica L’any 1973 debutà en l’escriptura dramàtica i des d’aleshores la seva producció fou molt prolífica, amb més d’una quarantena d’obres i un ampli reconeixement internacional La seva escriptura, sovint impregnada de violència, es nodreix d’obsessions personals i explora les relacions familiars o els conflictes socials de les metròpolis…
guix

Guix fibrós
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa rosa del…
Salvador Sunyer i Bover
Teatre
Gestor i productor teatral.
Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer , inicialment estigué vinculat a la dinamització cultural de les comarques gironines, tot i que la seva activitat ha tingut un ressò molt més ampli El 1983 fundà Edicions El Pèl, i en fou responsable fins el 1987, any en què fou nomenat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, càrrec que ocupà fins el 1992 Durant aquest temps fou també membre del plenari del Réseau Européen de Centres Culturals i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona El 1992 fou guardonat amb el premi ACCA Associació Catalana de Crítics d’…
cristal·lografia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia la matèria cristal·lina.
Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi estructural…