Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
estructura cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules) constituint en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
Les substàncies adopten, en cristallitzar, l’estructura més estable En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc
rosa del desert

rosa del desert
DiegoImagen (CC BY-NC-ND 2.0)
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí de guix, en el qual les làmines de creixement adopten formes de rosa.
És propi de les zones molt àrides
perthita
Mineralogia i petrografia
Mineral format per intercreixement de plagiòclasis a l’interior de l’ortosa o de la microclina.
Aquest creixement d’uns minerals en el si dels altres es manifesta en forma de bandes o cintes Els minerals, per damunt de 600°C aproximadament, formen una solució sòlida completa, i l’ortosa i les plagiòclasis cristallitzen independentment, amb la qual cosa adopten l’aspecte de venes o cintes a l’interior de la massa d’ortosa Aquest és sovint l’origen de les pertites, però de vegades són originades per substitució parcial en un feldespat potàssic homogeni, per contacte amb solucions que contenen sodi
escòries volcàniques
Mineralogia i petrografia
Materials expulsats pels volcans, especialment aquelles laves que són més viscoses i que en refredar-se adopten formes tortuoses.
Hom utilitza el terme malpaís per a designar aquests camps d’escòries que morfològicament recorden l’aspecte del coc
guix

Guix fibrós
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa…
Ulysses
Astronàutica
Sonda còsmica llançada el 1990 amb l’objectiu d’estudiar els pols solars, en missió conjunta entre l’ESA i la NASA.
Fou enviada cap a Júpiter per a aprofitar el seu camp gravitatori i així poder sortir, per primer cop, del pla de l’eclíptica En 1994-95 passà pel pol sud del Sol, creuà l’eclíptica i arribà al pol nord Inicià el 1995 una òrbita solar, en la qual l’abril de 1998 creuà l’afeli A l’abril del 1998, la sonda Ulysses completà el primer viatge de navegació interplanetària al voltant del Sol Entre els descobriments més importants d’Ulysses hi ha la constatació que el camp magnètic interplanetari no emergeix del Sol concentrat a les regions polars, que les irregularitats d’aquest camp són prou…
calcària

El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…