Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
dipòsits hidrotermals
Mineralogia i petrografia
Dipòsits formats per les solucions residuals originades després de la cristal·lització d’un magma.
La forma característica dels dipòsits hidrotermals és la vena o el filó, formats en refredar-se les solucions hidrotermals després d’haver-se introduït per les esquerdes de les roques de la regió Considerant-ne la temperatura de formació, hom pot classificar els dipòsits hidrotermals en hipotermals , formats entre 300 i 500°C i que contenen, com a minerals típics, la cassiterita, la wolframita i la molibdenita, mesotermals , formats entre 200 i 300°C i que contenen, juntament amb una ganga, sulfurs de ferro, de zinc, de plom i de coure, i epitermals ,…
classificació de Streckeisen
Mineralogia i petrografia
Classificació mineralògica i nomenclatura de les roques ígnies basada en les proporcions de llurs minerals essencials: quars, feldespat alcalí, plagiòclasi i feldespatoide (que donen nom a la sigla QAPF).
Fou elaborada pel petròleg i mineralòleg suís AL Streckeisen el 1976 Les diferents roques es representen gràficament en diagrames triangulars QAPF
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
amigdaloide
Mineralogia i petrografia
Dit, també, dels minerals secundaris que omplen les cavitats de les roques amigdaloides.
pirometamorfisme
Mineralogia i petrografia
Tipus de metamorfisme que fa referència a les transformacions mineralògiques que es produeixen a causa de les elevades temperatures, pel fet de posar-se en contacte una roca qualsevol amb roques volcàniques en fusió.
Representa el tipus de metamorfisme en què les temperatures són màximes i les pressions són mínimes
evaporita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada per precipitació de les sals minerals deguda a l’evaporació.
Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica
rosa del desert
DiegoImagen (CC BY-NC-ND 2.0)
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí de guix, en el qual les làmines de creixement adopten formes de rosa.
És propi de les zones molt àrides
sismoestratigrafia
Mineralogia i petrografia
Estudi estratigràfic de les unitats i de les fàcies, com a resultat de l’anàlisi de les dades fornides per la sísmica de reflexió.
secreció
Mineralogia i petrografia
Qualsevol material procedent de dissolucions que s’han dipositat per infiltració a les cavitats de les roques, com és el cas de les geodes.