Resultats de la cerca
Es mostren 1355 resultats
hambergita
Mineralogia i petrografia
Borat de beril·li hidratat, Be2(OH)(BO3).
Cristallitza en el sistema ròmbic incolor, gris, blanc o groc Té duresa 7,5 i pes específic 2,36
hal·loysita
Mineralogia i petrografia
Mineral que pertany a la subclasse dels fil·losilicats
.
Quan és completament hidratat, la fórmula és Si 4 O 1 0 OH 8 Al 4 4H 2 O D’hàbit tabular, té una estructura semblant a la de la caolinita Els cristalls cedeixen i absorbeixen aigua amb molta facilitat, però quan la deshidratació és total es transforma irreversiblement en metahalloysita És constituent important d’algunes argiles, i hom el troba sovint en els jaciments de bauxita
gutífer | gutífera
Mineralogia i petrografia
Dit del mineral que es presenta en forma de llàgrimes.
guix

Guix fibrós
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa rosa del…
gueiserita
Mineralogia i petrografia
Roca dipositada al voltant de la boca d’un guèiser, poc cohesiva i estalactiforme, composta de sílice (òpal) i una mica d’alúmina.
groutita
Mineralogia i petrografia
Òxid de manganès hidratat, MnO(OH).
Cristallitza en el sistema ròmbic els cristalls apareixen en grups atapeïts, de color negre Té una duresa de 4 i un pes específic de 4,14
gres
gres
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica consolidada per una sorra cimentada per materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos o d’altres.
Les dimensions dels grans són com les de la sorra, i són units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l’erosió La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d’altres minerals Tenint en compte la natura del ciment, hom pot distingir gresos silicis, calcaris, ferruginosos, glauconítics, guixencs i bituminosos Els gresos tenen aplicació per a paviments i per a la construcció en general
greenockita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de cadmi, CdS.
Cristallitza en el sistema hexagonal color groc o ataronjat Té duresa 3-3,5 i pes específic 4,9