Resultats de la cerca
Es mostren 1355 resultats
espat
Mineralogia i petrografia
Mineral d’estructura laminosa o foliada.
Són molt coneguts l' espat d’Islàndia , que és la varietat transparent de la calcita, l' espat fluor , que és la fluorita, i l' espat pesant , que és la baritina
esparragolita
Mineralogia i petrografia
Varietat d’apatita i fosforita de color verd clar.
esmeril
Mineralogia i petrografia
Roca de color negre o gris constituïda per una barreja granular de corindó, amb magnetita o hematites i espinel·la.
És emprada, per la seva duresa, per a polir metalls, desllustrar el vidre, treballar les pedres precioses, etc
esmaragdita
Mineralogia i petrografia
Actinolita de color verd herba a verd maragda.
Es presenta en agregats juntament amb l’omfacita, constituint eclogites, i en els gabres
esmaltina
Mineralogia i petrografia
Arsenur de cobalt i níquel, (Co,Ni)As3, també anomenada skutterudita
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics, de vegades modificats pel rombododecàedre o el piritoedre Té una duresa 5,5-6 i una densitat 6,5 De color blanc d’estany a gris argentat, és opac i té esclat metàllic Hom l’empra en la fabricació d’esmalts N'hi ha jaciments importants a Skutterud Noruega, Saxònia, Cobalt i South Lorrain Ontario
esferita
Mineralogia i petrografia
Fosfat d’alumini hidratat que es presenta en concrecions globulars.
esfèn
Mineralogia i petrografia
Silicat de titani i calci, CaTiSiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral
esfalerita

esfalerita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Sulfur de zinc, ZnS, també anomenat blenda
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic o regular en cristalls en forma de tetràedre o rombododecàedre, sovint deformats i complexos També n'hi ha en masses exfoliables i d’aspecte fibrós o concrecionat És freqüent la macla segons la cara de l’octàedre La seva estructura cristallina és anàloga a la del diamant Té una duresa 3,5-4 i una densitat 4,09 és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant És la mena més important de zinc i es presenta sovint associada amb la galena Hom en troba a Coeur d’Alene…
escapolita
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de calci i sodi, (Na,Ca)4[(Al,Si)4O8]3(Cl,CO3).
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal La forma dels cristalls és una combinació de prismes i piràmides, però sovint es presenta en masses o grànuls Té una duresa 6 i una densitat 2,56-2,77 que augmenta amb el contingut de calci És de color generalment blanc o gris, però també pot ésser de color de rosa, groc o blau De fet, l’escapolita no és un sol mineral, sinó una sèrie que va dels exemplars rics en sodi varietat marialita als rics en calci varietat meionita Hom els troba típicament en les calcàries metamòrfiques