Resultats de la cerca

Estudià ciències naturals a Barcelona 1940-43 i es doctorà a Madrid 1945 El 1954 guanyà la càtedra de cristallografia i mineralogia de la Universitat de Sevilla el 1955 passà a la de Barcelona i l’any següent a la de Madrid Rebé el premi de recerca del CSIC el 1963, organisme del qual fou conseller Professor a la Universitat de Pennsilvània, es formà en l’escola encapçalada per Francesc Pardillo i s’especialitzà en l’estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X Membre de l’Academia de Ciencias de Córdoba Argentina, és autor de Cristaloquímica 1951, Cristalofísica, Propiedades…

Doctor en farmàcia i en ciències naturals, fou catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962 President de la Societat Espanyola de Mineralogia 1975-78, i del Grup Especialitzat de Cristalografía 1973-77, l’any 1986 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans i fou també membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona La seva obra més coneguda és l’ Atlas de mineralogía Barcelona, 1960 Traduït i adaptat al francès el 1965 L’encyclopédie en couleurs de la minéralogie , fou emprat com a llibre de text a Bèlgica Entre el gener i l’abril de 1979 fou alcalde en…

La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…

Estudià les roques i les classificà Féu importants estudis microgràfics, que exposà a l’obra Mikroskopische Physiographie 1873-77, en 2 volums

Les arestes laterals del sòlid formen polígons esbiaixats que, vists des de dalt, ofereixen l’aspecte d’un polígon regular N’hi ha dues classes, ditrigonal i tetragonal , segons quin sigui l’eix principal de simetria

És format per sis cares, que tenen forma de rombes, i dotze arestes, sis de les quals convergeixen tres a tres en els vèrtexs superior i inferior, respectivament

Hom el pot considerar com un octàedre sobre cadascuna de les cares del qual hom ha collocat una piràmide hexagonal És la forma holoèdrica general del sistema regular

Té els tres paràmetres iguals, la qual cosa determina la relació paramètrica abc = 111

La característica simètrica és formada per tres eixos binaris parallels a les cares del cub, quatre eixos ternaris, tres plans de simetria parallels a les cares del cub i un centre de simetria Té, en conjunt, 24 cares en forma de trapezi