Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Els cristalls són escassos i molt petits, semblants a tetràedres Sovint es presenta disseminada en agregats És de color gris d’acer, amb esclat metàllic Té una duresa 4 i un pes específic 4,3-4,5 És anomenada també pirita d’estany Hom la troba acompanyant la cassiterita, i els jaciments principals són a Cornwall, Tasmània i Bolívia

Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina

El nom prové de l’estany de Lherz, als Pirineus En aquesta localitat tipus, és de color bru vermellós, és serpentitzada en part i forma petites escates en les immediacions de grans accidents tectònics

Cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta en formes pseudoròmbiques i sovint maclades Pot contenir coure, níquel i or És de color blanc d’estany o gris clar, i té exfoliació clara en una direcció Té duresa 5,5-6 i pes específic 5,9-6,2 És anomenat també mispíquel i pirita arsenical És el mineral d’arseni més important

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics, de vegades modificats pel rombododecàedre o el piritoedre Té una duresa 5,5-6 i una densitat 6,5 De color blanc d’estany a gris argentat, és opac i té esclat metàllic Hom l’empra en la fabricació d’esmalts N'hi ha jaciments importants a Skutterud Noruega, Saxònia, Cobalt i South Lorrain Ontario

La seva estructura és molt variable, i pot arribar a ésser molt porosa Es forma actualment embolicant plantes aquàtiques i petites tiges de les de terra immediates És molt important la formació d’aquesta tosca als salts d’aigua i a les vores del riu Piedra, a Alhama de Aragón, el qual deu el seu nom a aquesta circumstància Cal destacar-ne també les acumulacions presents als voltants de l’estany de Banyoles