Resultats de la cerca

El signe és degut a la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari, i és anomenat positiu o negatiu segons que l’índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l’índex de refracció del raig ordinari Hom determina el signe amb una de les làmines compensadores intercalades en el microscopi, i, atès que l’orientació d’aquestes làmines és coneguda, hom pot apreciar amb llum parallela la compensació de colors, o bé que aquests pugin o baixin en l’escala de Newton

Aquesta observació ha d’ésser feta amb el polaritzador intercalat, però sense l’analitzador Aquest fenomen és provocat per la diferència d’absorció entre els dos raigs de llum, l’ordinari i l’extraordinari, que es produeixen en tot medi anisòtrop quan hi incideix un feix de llum

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular Pertany al grup dels sorosilicats Presenta quasi sempre estries a les cares, segons la direcció de l’eix c Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro El color generalment és negre o verd, bé que es poden presentar moltes varietats de color rosat i blau, i també és freqüent que presenti diverses coloracions situades concèntricament La varietat de color blau d’indi és anomenada indicolita La composició química de les…

Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia

Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent

Cristallitza en el sistema tetragonal, però òpticament té propietats ròmbiques Es presenta en cristalls tabulars aïllats o en escates És de color groc verdós, translúcida, dolça de sabor i de lluïssor nacrada Té exfoliació molt perfecta, duresa 2-2,5 i pes específic 3,2 Abundant a tot arreu on hi ha jaciments de mineral d’urani Presenta fluorescència verda molt intensa amb llum ultraviolada És un mineral molt radioactiu

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es presenta en cristalls tabulars o en forma d’escates de color groc llimona Té una duresa de 2-3 i una densitat de 3,5 L’esclat és vitri i l’exfoliació perfecta És semblant a la zeunerita i l’autunita i, com aquesta, presenta fluorescència a la llum ultraviolada de color verd, però de menor intensitat Rep el nom del seu descobridor, Tröger, que la trobà a la mina Weisser Hirsch Schneeberg, Alemanya

Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls poc o molt tabulars, d’arestes molt agudes i sovint reunits en druses És de color marró, gris o violaci, transparent, de fractura irregular, de lluïssor vítria, piroelèctric i de pleocroisme molt fort vista amb llum ultraviolada Té exfoliació clara, duresa 6,5-7 i pes específic 3,26-3,36 La seva formació és d’origen pneumatolític en les àrees de contacte de roques eruptives es troba també en escletxes d’esquists cristallins

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es troba en forma de cristalls tabulars o prismàtics de color verd maragda, semblants a la torbernita La zeunerita, però, es presenta junt amb altres minerals rics en arsènic Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 3,79 Esclat vitri i exfoliació perfecta És un mineral secundari del grup de l’autunita que apareix a la zona d’oxidació dels jaciments d’urani, en presència de coure i arsènic És molt radioactiva No presenta fluorescència a la llum ultraviolada Es troba a Bolívia, Itàlia, França, Alemanya Selva Negra i Schneeberg, EUA…