Resultats de la cerca

Els minerals que la formen són singenètics Hom també l’anomena estructura granada

Les inclusions corresponen a minerals que ja existien prèviament a la roca, i que han estat englobats pel peciloblast en el seu creixement També s’anomena poiquiloblast

Juntament amb l’argila i l’aigua forma el fang Quan un sediment de llim ha sofert un procés de diagènesi i s’ha endurit, hom l’anomena limolita

Una característica comuna a la majoria d’aquestes roques és el fet d’ésser formades per agregats de minerals cristallitzats, per la qual cosa sovint hom les anomena roques cristallines

L’albita forma un feix de làmines paralleles a la cara Quan el creixement és a la inversa, o sia, que les làmines d’ortosa creixen dins un cristall d’albita, hom l’anomena antipertita

Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls que, bé que poc freqüents, prenen estructura maclada com la blenda de color negre de ferro o marró i esclat semimetàllic Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,05 Hom l’anomena també blenda manganesífera

Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca Hom també l’anomena pissarra

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri

Hom parla de reserves explorades en relació amb la part de jaciment preparada per a l’explotació i de la qual hom pot calcular les despeses i el tonatge Si hom ha practicat només el sondeig o la perforació en tres fronts per galeria, hom parla de reserves comprovades altrament són només reserves probables Quan hom només pot deduir-ne l’existència fonamentant-se en consideracions geològiques, hom les anomena reserves possibles

Segons el grau d’exfoliació hom l’anomena perfecta, bona, clara i no clara L’exfoliació reflecteix l’estructura interna, puix que els enllaços estructurals no tenen la mateixa força en els diferents plans En els reticles de caràcter fullat, la unió a cada làmina és molt més forta que la que hi ha entre una làmina i les seves veïnes, i en aquest tipus d’estructures l’exfoliació és perfecta i sempre parallela a les fulles, com en la mica i en el grafit