Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema ròmbic els cristalls apareixen en grups atapeïts, de color negre Té una duresa de 4 i un pes específic de 4,14

Pertany al grup de les peridotites L’olivina és de tipus forsterita, mentre que els ortopiroxens són de les espècies enstatita i bronzita Hi pot haver espinella accessòria Es tracta d’una roca granelluda, de color verd d’oliva fosc, que pren colors vermells en les superfícies d’alteració Les harzburgites poden formar-se com a residu de la diferenciació d’un magma basàltic són freqüents en xenòlits, i també apareixen en els complexos ofiolítics, on representen el mantell

És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser

És incompatible amb el quars primari, puix que hi reaccionaria i en resultaria una varietat de feldespat Al contrari del feldespat, els minerals d’aquest grup tenen simetria elevada Els més corrents són la leucita KAlSiO 6 , la nefelina NaAlSiO 4 , la cancrinita Ca 2 Na 6 SiO 4 Al 6  | CO 3 2 i la sodalita Na 8 AlSiO 4 Cl 2 Els àcids els ataquen amb molta facilitat, pel fet que la relació Al/Si és elevada Es presenten en les roques volcàniques i plutòniques

Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del…

Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…