Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
diagènesi
Mineralogia i petrografia
Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Són produïts, principalment, pel pes d’unes altres capes dipositades a sobre La diagènesi es pot produir ràpidament o lentament, segons l’efecte dels factors que hi intervenen, els més importants dels quals són la compactació o reducció del volum per disminució dels espais buits i expulsió de l’aigua —és més important com més petits són els elements sedimentats—, la recristallització de minerals produïda en els punts on hi ha més poca pressió, després de la dissolució prèvia en aquells en què n'hi ha més, i la cimentació , que omple els buits i uneix els grans amb…
analcima
Mineralogia i petrografia
Silicat aluminicosòdic hidratat, NaAlSi2O6·H2O, tectosilicat del grup de les zeolites.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos d’exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris Té duresa 5,5 i pes específic 2,24 La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d’aigua d’aquí que sigui rarament pur Sota l’acció de l’àcid clorhídric pren consistència de gel Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita
diàspor
Mineralogia i petrografia
Hidròxid d’alumini, AlOOH.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser tabular, en plaques fines, en masses fullades o bé en formes estalactítiques És incolor, bé que pot presentar tintes diverses Té una duresa de 6,5-7 i una densitat de 3,3-3,5 Els oxígens hi són disposats formant una estructura hexagonal compacta, els llocs buits de la qual són ocupats per ions d’alumini Forma part de les bauxites, i els principals jaciments són a Hongria, França i els EUA Hom el troba també en algunes pegmatites alcalines com a mineral hidrotermal de formació tardana
conglomerat

Conglomerat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica constituïda per fragments arrodonits que tenen llur origen en d’altres roques preexistents, que han estat arrencades per l’acció dels elements erosius i que posteriorment s’han sedimentat.
En els conglomerats hom distingeix els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2 mm, els quals poden ésser arrodonits còdols o palets de riera, i en aquest cas són anomenats pudingues , o poden ésser angulosos, i aleshores reben el nom de bretxes Aquells fragments que tenen un diàmetre inferior a 2 mm constitueixen la matriu que emplena els buits entre els diferents elements de roca Finalment, hi ha el ciment, que aglutina tant els elements com la matriu Aquest ciment pot ésser calcari o silici Quan tots tres constituents del conglomerat són d’un mateix tipus…
marbre

Marbre
© Fototeca.cat-Corel
Mineralogia i petrografia
Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic.
Composició És formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits Quan és pur, és de color blanc A vegades, però, conté, com a components accessoris, quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l’aspecte típic Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l’estatuària i l’ornamentació Ha estat emprat també com a aïllant elèctric, però actualment ha caigut en…
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
calcària

El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita…