Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
troilita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS, que hom troba en certs meteorits.
cerussita

cerussita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de plom, PbCO3.
Mineral isomorf de l’aragonita, cristallitza en el sistema ròmbic, i és de color blanc, incolor o fosc si incorpora impureses, lluïssor vítria i fractura concoidal Té duresa 3-3,5 i pes específic 6,53-6,57 Se'n troba a Bellmunt Priorat En certs jaciments Leadville, Colorado, EUA Broken Hill, Rhodèsia és mena important de plom
espècie mineral
Mineralogia i petrografia
Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.
El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions
empaquetat
Mineralogia i petrografia
Estructura cristal·lina simple en la qual totes les partícules són iguals i van unides entre elles sense enllaços dirigits.
Presenten aquesta estructura molts elements, principalment metalls i certs composts intermetàllics Quan tots els àtoms són d’igual dimensió, d’acord amb el principi espacial, tendeixen a ocupar el mínim d’espai i formen l' empaquetat dens Considerant un sol pla, els àtoms es disposen tangencialment entre ells i, per tal que ocupin l’espai mínim, cada àtom s’envolta d’uns altres sis Si es forma un segon pis, els àtoms es colloquen de manera que, tot conservant al seu nivell la disposició anterior, siguin tangents a tres àtoms del nou pis Si es forma un tercer pis, els àtoms es…
exfoliació
Mineralogia i petrografia
Propietat que tenen certs cristalls de trencar-se en superfícies paral·leles a una cara cristal·lina possible.
Segons el grau d’exfoliació hom l’anomena perfecta, bona, clara i no clara L’exfoliació reflecteix l’estructura interna, puix que els enllaços estructurals no tenen la mateixa força en els diferents plans En els reticles de caràcter fullat, la unió a cada làmina és molt més forta que la que hi ha entre una làmina i les seves veïnes, i en aquest tipus d’estructures l’exfoliació és perfecta i sempre parallela a les fulles, com en la mica i en el grafit
guix

Guix fibrós
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa…
natiu | nativa
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estat en què es presenten certs elements en la natura, quan no són combinats.
anatèxia
Mineralogia i petrografia
Fusió parcial o total de les roques metamòrfiques en zones profundes, que dona origen als anomenats magmes secundaris o anatèctics.
És una prolongació de la seqüència de transició de les ectinites a les migmatites, caracteritzada per una mobilització creixent de la matèria constitutiva de les roques, condicionada per quatre factors temperatura, pressió, composició química de les roques i quantitat d’aigua disponible Per anatèxia es formen les anatexites gneis de caràcter marcadament granitoide, de foliació quasi esfumada i roques encara més properes als granits plutònics, anomenades granits d’anatèxia , identificables per llur textura, molt variable, amb rastres abundants de fàcies orientades, arrengleraments de biotita i…
politipisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certs minerals de disposar-se en capes alternants amb estructura cristal·lina diferent o en posició diferent.
L’apilament de les capes amb diferent estructura o posició forma seqüències repetitives o periòdiques per exemple, ABABAB, AAABAAAB, etc El politipisme és un tipus de polimorfisme comú en els minerals del grup de les miques i en alguns sulfurs
figures de Widsmanstätten
Mineralogia i petrografia
Macles polisintètiques de forma característica que presenten alguns aliatges i minerals metàl·lics en ésser atacats per certs reactius.