Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Johan August Arfvedson
Mineralogia i petrografia
Mineralogista i químic suec.
Deixeble de Berzelius, investigà la composició química dels minerals Descobrí el liti i dugué a terme treballs relatius a composts d’urani
sistema monoclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per tres classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria monoclínica , posseeix un eix binari, un pla de simetria perpendicular al dit eix i un centre de simetria, i és la classe cristallina en la qual cristallitza un nombre més gran de composts
celestina
celestina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’estronci, SrSO4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci
condrita
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Aeròlit que conté uns agregats esferoidals, generalment d’un mil·límetre de diàmetre, anomenats còndrules.
Les condrites es componen majoritàriament d’olivina i piroxens enstatita, bronzita, hiperstena i en menor proporció contenen plagiòclasis, troilita i un aliatge de ferro i níquel Constitueixen el grup més nombrós d’aeròlits i la seva estructura en còndrules no es troba en roques terrestres Encara que poc abundants, cal destacar les condrites carbonàcies que contenen composts orgànics d’origen extraterrestre
magnesita

Magnesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de magnesi, MgCO3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3 El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita La magnesita, anomenada també giobertita , és un dels principals minerals del magnesi Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi La magnesita és un dels composts…
bòrax
Mineralogia i petrografia
Sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric, i que forma cristalls prismàtics, curts i gruixuts, incolors o de color gris o groc, de fractura concoidal i lluïssor grassa.
Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el treball de …
empaquetat
Mineralogia i petrografia
Estructura cristal·lina simple en la qual totes les partícules són iguals i van unides entre elles sense enllaços dirigits.
Presenten aquesta estructura molts elements, principalment metalls i certs composts intermetàllics Quan tots els àtoms són d’igual dimensió, d’acord amb el principi espacial, tendeixen a ocupar el mínim d’espai i formen l' empaquetat dens Considerant un sol pla, els àtoms es disposen tangencialment entre ells i, per tal que ocupin l’espai mínim, cada àtom s’envolta d’uns altres sis Si es forma un segon pis, els àtoms es colloquen de manera que, tot conservant al seu nivell la disposició anterior, siguin tangents a tres àtoms del nou pis Si es forma un tercer pis, els àtoms es poden posar…
beril
beril Varietat aiguamarina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i beril·li, Be 3
Al 2
Si 6
O 1 8
.
Pedra preciosa que cristallitza en la classe holoèdrica hexagonal Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes maragda, són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines aiguamarina, són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions els segons, no Altres varietats són l' heliodor de color groc, la morganita de color rosa, la goshenita incolora i el beril verd Té una duresa de 7 3 / 4 , i un pes…
pneumatolític | pneumatolítica
Mineralogia i petrografia
Dit del mineral produït per composts volàtils d’un o d’alguns dels seus constituents i els agents del qual són els gasos magmàtics, anomenats mineralitzadors (hidrogen, aigua i composts de fluor, bor, sofre, carboni, etc).
mineralogia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia els minerals.
La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del…