Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
eix òptic
Mineralogia i petrografia
Direcció en la qual un material anisòtrop es comporta com si fos isòtrop.
Més estrictament, és la direcció de monorefringència en un cristall birefringent Són uniaxials totes les substàncies que cristallitzen en els sitemes tetragonal, hexagonal o romboèdric, mentre que les que ho fan en el ròmbic, monoclínic o triclínic són biaxials
magmatisme
Mineralogia i petrografia
Procés de formació de les roques ígnies a partir d’un magma o material fos, a una temperatura elevada.
Els magmes, en pujar per les fractures de l’escorça terrestre, es refreden aleshores comença la cristallització Tenint en compte que en els magmes cal considerar la matèria mineral o fase sòlida, el líquid magmàtic o fase líquida i els elements volàtils o fase gasosa, Paul Niggli establí tres etapes o fases en la cristallització d’un magma En primer lloc hi ha l' etapa ortomagmàtica, durant la qual cristallitzen els minerals d’un punt de fusió més elevat, i donen la massa principal de roca ígnia Ja separats aquests minerals de la fase anterior, resta un líquid magmàtic, pobre en elements…
granat
granat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Conjunt de minerals isomorfs, de fórmula general X 3
Y 2
(SiO 4
) 3
, que pertany al subgrup dels nesosilicats (X pot ésser calci, alumini, magnesi, ferro o manganès divalents, i Y, alumini, ferro o crom trivalents).
Comprèn diferents espècies, com almandina, pirop, espessartita, grossulària, andradita i uvarovita Cristallitzen en el sistema cúbic i tenen correntment un color vermell fosc o marró vermellós Tenen un esclat de vidre o de resina, una duresa de 7-7,5 i una densitat de 3,6-4,3 Són utilitzats com a abrasius, i els exemplars transparents, en joieria
sistema triclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per dues classes de simetria, la característica de les quals és la manca de simetria.
Els eixos cristallogràfics són les arestes del políedre fonamental aquests no tenen cap angle igual, ni entre ells ni a 90° α ≠ β ≠ γ ≠90° La cara fonamental talla els tres eixos a distàncies desiguals, la seva relació essent paramètrica a ≠ b ≠ c Les formes simples d’aquest sistema són únicament pinacoides i pedions , formats respectivament per parelles de cares paralleles o per una sola cara Les plagiòclasis cristallitzen en aquest sistema
perthita
Mineralogia i petrografia
Mineral format per intercreixement de plagiòclasis a l’interior de l’ortosa o de la microclina.
Aquest creixement d’uns minerals en el si dels altres es manifesta en forma de bandes o cintes Els minerals, per damunt de 600°C aproximadament, formen una solució sòlida completa, i l’ortosa i les plagiòclasis cristallitzen independentment, amb la qual cosa adopten l’aspecte de venes o cintes a l’interior de la massa d’ortosa Aquest és sovint l’origen de les pertites, però de vegades són originades per substitució parcial en un feldespat potàssic homogeni, per contacte amb solucions que contenen sodi
acicular
Mineralogia i petrografia
Dit dels minerals que cristal·litzen en acícules.
ortopiroxens
Mineralogia i petrografia
Grup de piroxens que cristal·litzen en el sistema ròmbic.
ortoamfíbols
Mineralogia i petrografia
Grup d’amfíbols que cristal·litzen en el sistema ròmbic.
al·lomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten certs minerals que, essent d’igual composició química, difereixen en els formes cristal·lines pel fet que cristal·litzen a temperatures diferents.
Aquest és el cas de l’òxid de titani, que pot presentar-se en tres formes el rutil, l’anatasa de la singonia tetragonal i la brookita de la singonia ròmbica
piroxens
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals relacionats entre ells per l’estructura, per les propietats físiques i per la composició química; els minerals que pertanyen a aquest grup cristal·litzen en dos sistemes diferents: el ròmbic i el monoclínic; en totes les espècies del grup, la forma cristal·lina més corrent és el prisma.
Les principals espècies del grup són l’enstatita i la hiperstena, del sistema ròmbic, i el diòpsid, l’augita, l’egirina, la jadeïta i l’espodumena, del sistema monoclínic Els piroxens, que sovint formen les roques , poden ésser considerats com a fases del sistema, ternari MgSiO 3 —FeSiO 3 —CaSiO 3 on aquesta última espècie no passa del 50%