Resultats de la cerca

Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular

Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a b c és anomenada…

Els elements reals són els que hom pot apreciar a ull nu cares, arestes, vèrtexs i angles Els elements ideals són els que hom defineix teòricament a fi de fer possible l’estudi del cristall, com són els elements cristallogràfics eixos, angles, etc i els de simetria plans, eixos i centres de simetria

Fou professor a la Universitat de Cambridge des del 1832 Féu estudis importants sobre cristallografia i hi introduí l’ús dels símbols cristallogràfics, ideats per WWavell, que desenvolupà i adaptà i que són coneguts actualment com a índexs de Miller Publicà, entre altres obres, Treatise on Cristallography 1839, An Elementary Introduction to Mineralogy 1852 i A Tract on Cristallography 1863

Els eixos cristallogràfics són les arestes del políedre fonamental aquests no tenen cap angle igual, ni entre ells ni a 90° α ≠ β ≠ γ ≠90° La cara fonamental talla els tres eixos a distàncies desiguals, la seva relació essent paramètrica a ≠ b ≠ c Les formes simples d’aquest sistema són únicament pinacoides i pedions , formats respectivament per parelles de cares paralleles o per una sola cara Les plagiòclasis cristallitzen en aquest sistema

Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria

Hom els representa per oa, ob i oc Quan són coneguts els valors dels paràmetres d’una cara, aquesta resta totalment determinada en l’espai tanmateix, aquestes magnituds oa, ob i oc no són expressades generalment en valor absolut sinó en valor relatiu, prenent el paràmetre ob com a unitat Per a abreujar, hom expressa les relacions oa, ob i oc per les lletres a, b, c

Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles