Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
silvita
silvina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de potassi
, amb el 52,5% de potassi i el 47,6% de clor.
Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita hi ha també…
siderita
siderita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de ferro, FeCO 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro La siderita és molt estesa i forma…
corindó

Corindó
© Fototeca.cat- G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini, Al2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls d’hàbit prismàtic, algunes vegades de dimensions considerables, coronats per bipiràmides o rombòedres Té una gran duresa 9 de l’escala de Mohs i una densitat de 4-4,1 Pur és incolor, però sovint presenta uns altres colors, deguts a impureses també presenta coloracions distribuïdes en zones, a causa de les inclusions d’uns altres minerals En el forn elèctric es fon a una temperatura de 2 050°C Les varietats més conegudes són les de color blau fosc, anomenades safir , i les de color vermell, anomenades robí ambdues…
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…