Resultats de la cerca

Té els tres paràmetres iguals, la qual cosa determina la relació paramètrica abc = 111

Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria

El signe és degut a la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari, i és anomenat positiu o negatiu segons que l’índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l’índex de refracció del raig ordinari Hom determina el signe amb una de les làmines compensadores intercalades en el microscopi, i, atès que l’orientació d’aquestes làmines és coneguda, hom pot apreciar amb llum parallela la compensació de colors, o bé que aquests pugin o baixin en l’escala de Newton

Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal Té un hàbit tabular, combinat amb prisma i amb bipiràmides hexagonals i també grans aïllats i formacions terroses És de color negre, amb un esclat metàllic mat i opac Té una duresa d’1-2 i una densitat de 2,09-2,23 L’estructura és en capes, cosa que n'explica la perfecta i fàcil exfoliació Malgrat que la composició és idèntica a la del diamant, cristallitza en un sistema diferent, la qual cosa determina que les seves propietats siguin tan diferents de les del diamant Hom pot trobar grafit en roques metamòrfiques, originades per…

Hom els representa per oa, ob i oc Quan són coneguts els valors dels paràmetres d’una cara, aquesta resta totalment determinada en l’espai tanmateix, aquestes magnituds oa, ob i oc no són expressades generalment en valor absolut sinó en valor relatiu, prenent el paràmetre ob com a unitat Per a abreujar, hom expressa les relacions oa, ob i oc per les lletres a, b, c

És apreciable en afloraments o en mostres de mà El fet que una fàbrica sigui repetida de manera periòdica i a distàncies petites, és a dir, que tingui una disposició uniforme, s’expressa dient que és penetrativa En la descripció de roques metamòrfiques el terme foliació és utilitzat per a referir-se a totes aquelles superfícies penetratives, sigui quin sigui el seu origen, que és habitual trobar en roques metamòrfiques deformades La foliació en una roca metamòrfica pot ésser deguda al fet que el metamorfisme hagi afectat una laminació prèvia d’origen sedimentari També pot tractar-se d’una…

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi estructural…

El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…

Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…