Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
generació
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels grups de cristalls d’un mateix mineral engendrats en diferents etapes del mateix procés formatiu.
Hom pot distingir les distintes generacions per les diferents fàcies, proporcions de mescla, etc, que presenten els respectius cristalls
polimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenta una substància, consistent en el fet que, sense canviar la fórmula química, admet l’existència de dues fases o modificacions.
Pel fet que una mateixa composició química presenta estructures reticulars diferents, es formen cristalls diferents amb característiques físiques distintes Les diverses fases polimorfes d’una substància són designades mitjançant lletres gregues La fase estable a la temperatura més baixa és designada amb la lletra α En un principi hom cregué que les transformacions polimorfes es produïen només per la deformació del reticle, sense que hi hagués una reconstrucció d’aquest, però realment el polimorfisme actua de molt diverses maneres
empaquetat
Mineralogia i petrografia
Estructura cristal·lina simple en la qual totes les partícules són iguals i van unides entre elles sense enllaços dirigits.
Presenten aquesta estructura molts elements, principalment metalls i certs composts intermetàllics Quan tots els àtoms són d’igual dimensió, d’acord amb el principi espacial, tendeixen a ocupar el mínim d’espai i formen l' empaquetat dens Considerant un sol pla, els àtoms es disposen tangencialment entre ells i, per tal que ocupin l’espai mínim, cada àtom s’envolta d’uns altres sis Si es forma un segon pis, els àtoms es colloquen de manera que, tot conservant al seu nivell la disposició anterior, siguin tangents a tres àtoms del nou pis Si es forma un tercer pis, els àtoms es poden posar…
dislocació
Mineralogia i petrografia
Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un cristall real.
Hom distingeix dues classes de dislocacions les de tascó , en què la distorsió de la xarxa cristallina és produïda per la introducció parcial d’un pla d’àtoms extraordinari, i la màxima pertorbació de la regularitat de la xarxa, és a dir, la dislocació pròpiament dita, és a les proximitats del pla extraordinari, o sia allà on acaba bruscament la intromissió d’aquest pla a l’interior del sòlid, i les helicoidals , per a descriure les quals hom acostuma a donar un procediment imaginari de produir-les Així, hom suposa que dins un cristall real es produeix un tall parcial i que el material d’un…
duresa
Mineralogia i petrografia
Resistència d’una substància a ésser ratllada.
Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en mànecs,…
dimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certes substàncies que, tenint una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, dues ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.
És un cas particular de polimorfisme Com a exemples hom pot esmentar el carboni, que cristallitza en el sistema cúbic diamant o bé en el sistema hexagonal grafit, i la calcita CO 3 Ca, que es pot presentar en rombòedres o bé en formes prismàtiques que pertanyen al sistema ròmbic
trimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certes substàncies que, tot i tenir una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, tres ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.
És un cas particular del polimorfisme