Resultats de la cerca

Hom l’empra com a abrasiu o absorbent

Des de l’antiguitat ha estat emprat com a pedra preciosa i d’ornamentació hom l’empra, actualment, en instruments d’òptica i d’electrònica

És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics, de vegades modificats pel rombododecàedre o el piritoedre Té una duresa 5,5-6 i una densitat 6,5 De color blanc d’estany a gris argentat, és opac i té esclat metàllic Hom l’empra en la fabricació d’esmalts N'hi ha jaciments importants a Skutterud Noruega, Saxònia, Cobalt i South Lorrain Ontario

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral

En cristallografia, és emprat per a representar les cares d’un cristall Hom suposa que el cristall és situat en el centre d’una esfera de radi arbitrari, i hom traça, des del centre de l’esfera, una perpendicular a cadascuna de les cares que es prolonga fins a tallar la superfície esfèrica en un punt anomenat pol de la cara corresponent Les cares del cristall són així representades pel conjunt de pols a la superfície de l’esfera Per a representar la posició d’aquests pols en projecció estereogràfica, hom escull com a pla de projecció el pla horitzontal de l’equador, i com a punt de vista un…

Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…