Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
quarsita
Mineralogia i petrografia
Roca granular composta principalment de quars, que no és necessàriament metamòrfica, però que és suficientment coherent perquè es trenqui a través dels grans.
És emprada per a la fabricació de material refractari, per a empedrar calçades, cobrir teulades, etc
kieselgur
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per l’acumulació de closques de diatomees.
Constitueix una terra fina i porosa farina fòssil que és utilitzada en la fabricació de dinamita
arsenita
Mineralogia i petrografia
Sesquiòxid d’arsènic, As2O3.
Cristallitza en el sistema cúbic i es presenta en masses blanques pulverulentes formant pàtines sobre minerals d’arsènic en descomposició, principalment en l’arsenopirita Té duresa 1,5 i pes específic 3,86-3,88 És emprat en la fabricació de raticides
nacre
Mineralogia i petrografia
Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles.
És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris
trípol
Mineralogia i petrografia
Dipòsit silici pulverulent de color clar, de groc a vermellós, format per restes de diatomees i radiolaris.
Actualment es formen també uns sediments semblants a l’aigua dolça Hom el fa servir, gràcies a la seva porositat, en la fabricació de la dinamita i com a aïllant tèrmic també és emprat, per la seva duresa, per a polir el vidre, els metalls i les pedres dures
baddeleyita
Mineralogia i petrografia
Òxid de zirconi, ZrO2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls de mida molt petita, de color groc, rogenc o negre Té duresa 6,5 i pes específic 5,4-6,02 És abundant al Brasil i a Sri Lanka És emprat com a abrasiu i en la fabricació de material refractari, pintures i laques
dumortierita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, ferro i bor, (Al, Fe)7 BSi3O18.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Normalment hom el troba en masses columnars o fibroses De color blau, violat o rosa, té una duresa de 7 i una densitat de 3,3 a 3,4 Mineral escàs i poc corrent, es dóna en roques metamòrfiques riques en alumini i també en les pegmatites És emprat en la fabricació de porcellana per a bugies de motors
esmaltina
Mineralogia i petrografia
Arsenur de cobalt i níquel, (Co,Ni)As3, també anomenada skutterudita
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics, de vegades modificats pel rombododecàedre o el piritoedre Té una duresa 5,5-6 i una densitat 6,5 De color blanc d’estany a gris argentat, és opac i té esclat metàllic Hom l’empra en la fabricació d’esmalts N'hi ha jaciments importants a Skutterud Noruega, Saxònia, Cobalt i South Lorrain Ontario
mini
Pintura
Mineralogia i petrografia
Química
Substància pulverulenta, de pes específic 9 i d’un color que va del taronja al vermell segons les dimensions de les partícules.
El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc
àgata
àgata
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars, del grup de la calcedònia, que es forma dins cavitats amigdaloides.
Molt dura i translúcida, de bella coloració en bandes concèntriques, és utilitzada, polida, en joieria i en la fabricació de material de laboratori morters L’àgata fou molt apreciada per assiris, egipcis, hebreus, grecs i romans, que la utilitzaren en ornaments, camafeus, etc Cal destacar la Copa dels Ptolemeus i el camafeu de la Sainte Chapelle o Gran Camafeu , tots dos a la Bibliothèque Nationale de París Posteriorment, les àgates foren molt usades, sobretot en incrustacions com l’arqueta de les àgates de la Catedral d’Oviedo, vasos i objectes d’adornament