Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
forma fonamental
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la qual deriven totes les formes simples possibles en un sistema.
En el sistema cúbic, la forma fonamental és el cub en el sistema hexagonal, un prisma recte de base hexagonal regular en el tetragonal, un prisma recte de base quadrada en el trigonal, un prisma recte de base triangular equilateral per a algunes de les seves classes cristallines, i un rombòedre per a les altres el sistema ròmbic té per forma fonamental un prisma recte de base ròmbica el monoclínic, un prisma igual al del sistema ròmbic, però oblic, amb les arestes inclinades en el sentit d’una de les diagonals de la base i en el triclínic la forma fonamental…
pedra fonamental
Mineralogia i petrografia
Pedra que és posada la primera en la construcció d’un edifici.
sistema ròmbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí amb tres classes de simetria, en el qual el políedre fonamental és un paral·lelepípede rectangular, forma composta de tres pinacoides bàsics.
Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria
espècie mineral
Mineralogia i petrografia
Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.
El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions
llei de Haüy
Mineralogia i petrografia
Llei, anomenada també fonamental o dels índexs racionals.
Segons la qual si hom pren com a eixos coordenats les interseccions de tres cares d’un cristall que es tallin en un vèrtex, els quocients dels paràmetres sobre un mateix eix de totes les cares del cristall són nombres racionals quasi sempre molt simples
sistema triclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per dues classes de simetria, la característica de les quals és la manca de simetria.
Els eixos cristallogràfics són les arestes del políedre fonamental aquests no tenen cap angle igual, ni entre ells ni a 90° α ≠ β ≠ γ ≠90° La cara fonamental talla els tres eixos a distàncies desiguals, la seva relació essent paramètrica a ≠ b ≠ c Les formes simples d’aquest sistema són únicament pinacoides i pedions , formats respectivament per parelles de cares paralleles o per una sola cara Les plagiòclasis cristallitzen en aquest sistema
Friedrich Mohs
Mineralogia i petrografia
Mineralogista alemany.
Fou professor a Graz, a Friburg i a Viena La seva aportació fonamental fou una escala que permet de classificar els minerals segons llur duresa, coneguda com a escala de Mohs Entre les seves obres es destaca Grund-Riss der Mineralogie 1822-24
sistema cúbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors, amb els quals formen angles de 54°44’.
Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular
constants cristal·logràfiques
Mineralogia i petrografia
Relació constant entre els elements reals del cristall, de tal manera que la posició d’una cara qualsevol és determinada pels angles que forma amb les altres, que hom pren com a plans de referència.
Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a b c és…
rombòedre
Mineralogia i petrografia
Forma fonamental del sistema romboèdric, que hom pot considerar derivada de l’hexàedre deformant aquest d’una manera homogènia.
És format per sis cares, que tenen forma de rombes, i dotze arestes, sis de les quals convergeixen tres a tres en els vèrtexs superior i inferior, respectivament