Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions
beril
beril Varietat aiguamarina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i beril·li, Be 3
Al 2
Si 6
O 1 8
.
Pedra preciosa que cristallitza en la classe holoèdrica hexagonal Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes maragda, són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines aiguamarina, són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions els segons, no Altres varietats són l' heliodor de color groc, la morganita de color rosa, la goshenita incolora i el beril verd Té una duresa de 7 3 / 4 ,…
defecte
![](/sites/default/files/media/FOTO/DEFECTE.jpg)
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
diamant
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC98910_COREL1414022.jpg)
Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…