Resultats de la cerca

En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna…

Perquè dues substàncies siguin isomorfes cal que siguin isotípiques i, a més, que siguin compatibles les dimensions de les partícules estructurals àtoms, ions, molècules L’isomorfisme és un fenomen molt corrent en els minerals, i constitueix una de les bases de llur sistemàtica

Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia

Els tetràedres formen anells triples, entre cada tres dels quals s’intercalen, alternativament, ions de Ba i de Ti Cristallitza en el sistema hexagonal, i forma cristalls de fractura concoidal d’un color blau clar, molt pleocroics Té duresa de 6-6,5 i pes específic de 3,65 És emprada en joieria

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser tabular, en plaques fines, en masses fullades o bé en formes estalactítiques És incolor, bé que pot presentar tintes diverses Té una duresa de 6,5-7 i una densitat de 3,3-3,5 Els oxígens hi són disposats formant una estructura hexagonal compacta, els llocs buits de la qual són ocupats per ions d’alumini Forma part de les bauxites, i els principals jaciments són a Hongria, França i els EUA Hom el troba també en algunes pegmatites alcalines com a mineral hidrotermal de formació tardana

Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats sodi, potassi, magnesi, calci puja a la superfície per capillaritat i s’evapora D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de titani En realitat, és una…

Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en mànecs,…

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi estructural…

Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…

Es presenta en masses informes i compactes, de fractura desigual i de color bru grisenc o roig