Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ampelita
Mineralogia i petrografia
Esquist argilós lleugerament consolidat i compacte.
Conté una gran quantitat de sulfat de ferro que prové de la descomposició de la pirita És de color negrós a causa de la presència de residus orgànics que no han estat destruïts per l’oxidació És roca abundant al Pirineu, on sovint conté graptòlits Antigament era emprada per a l’adob de les vinyes
brenkita
Mineralogia i petrografia
Fluorocarbonat de calci, Ca2[F2|CO3].
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls allargats que s’agreguen radialment, incolors o lleugerament blancs Té duresa 5 L’únic jaciment és a Schellkopf Brenk, Eifel
beraunita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro hidratat, Fe3[(OH)3|PO4]2·2,5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls de color vermell o marró vermellós, tabulars i lleugerament allargats, en agregats fibrosos radials Té duresa 3-4 i pes específic 3 Hi ha mines a Eleonore Wetzlar, Alemanya d’on pren el nom alternatiu d’eleonorita
braunita
Mineralogia i petrografia
Òxid de manganès i silici, (Mn,Si)2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en formes octaèdriques de mida petita És de color negre o marró fosc, dura i lleugerament magnètica Es troba en roques metamòrfiques i és explotada per beneficiar-ne el manganès Té duresa 6-6,5 i pes específic 4,8
celestina
celestina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’estronci, SrSO4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci
mesozona
Mineralogia i petrografia
Zona mitjana del metamorfisme regional, on tenen una gran importància els processos químics i mecànics.
La temperatura oscilla entre 300 i 500°C La pressió litostàtica és lleugerament inferior a la pressió no litostàtica stress La roca més típica que es forma en aquesta zona és l’esquist, i els minerals característics són la biotita, la moscovita, la distena, l’antofillita, l’hornblenda, l’epidot, la zoïsita, les plagiòclasis, la calcita, l’almandina i l’actinolita
sal gemma

Halita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorur de sodi, NaCl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és…
pedra de lluna
Mineralogia i petrografia
Varietat d’ortosa pròpia de Sri Lanka, constituïda per adulària o sanidina i també albina o plagiòclasi, d’aspecte lleugerament lletós i tèrbol.