Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
alabandina
Mineralogia i petrografia
Sulfur de manganès natural, MnS.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls que, bé que poc freqüents, prenen estructura maclada com la blenda de color negre de ferro o marró i esclat semimetàllic Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,05 Hom l’anomena també blenda manganesífera
rodita
Mineralogia i petrografia
Aliatge natural d’or i rodi.
Pot contenir fins a un 40% de rodi
anglesita
Anglesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, PbSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics o piramidals, d’exfoliació clara, incolors de transparents a translúcids, blancs i a vegades grisos, groguencs o verds, i d’esclat adamantí Té duresa 2,5-3 i pes específic 6,38 S’origina generalment per l’oxidació de la galena També és anomenada vidriol de plom
gmelinita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat natural de calci i sodi hidratat.
Cristallitza en el sistema trigonal és de color blanc, rosat, groguenc o verdós Té duresa 4,5 i pes específic 2,1
arcanita
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de potassi, K2SO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls de color blanc Té pes específic 2,6
bretxa
bretxa calcària
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals La…
caïnita
Mineralogia i petrografia
Clorur potàssic i sulfat magnèsic hidratats, KCl·MgSO4·3H2O.
Sal natural monoclínica translúcida, de color blanc, que es presenta al jaciment salí de Stassfurt Saxònia, formant masses en paragènesi amb sal comuna, carnallita i anhidrita Un cop mòlta, pot ésser emprada en sòls lleugers i torbosos com a adob sense cap preparació
andorita
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, plata i antimoni, PbAgSb3S6.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls columnars curts, de color gris d’acer fosc i esclat metàllic, i de fractura concoidal Té duresa 2,5-3,5 i pes específic 5,33-5,37
erinita
Mineralogia i petrografia
Arsenat de coure natural, Cu5(AsO4[OH]2)2.
Mineral aparentment amorf, d’estructura en forma de ronyó, superfície aspra i fractura concoidal Té una duresa 4,5-5 i un pes específic 4-4,1 És de color verd maragda Hom l’ha trobat a Frenenstadt Selva Negra i Cornwall