Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen…
sílex

Sílex
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars.
És una calcedònia opaca que es presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar, gris o negre Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentàries A causa de les seves característiques com l’abundància, la duresa, la fractura concoidal i les vores esmolades i tallants dels seus trossos, el sílex fou la primera matèria preferida per a fabricar instruments lítics durant l’anomenada edat de la pedra, del Paleolític més antic fins a l’aparició del coure i del bronze En aquest sentit hi ha pocs materials superiors o iguals com l’obsidiana…