Resultats de la cerca

Hom distingeix dues classes de dislocacions les de tascó , en què la distorsió de la xarxa cristallina és produïda per la introducció parcial d’un pla d’àtoms extraordinari, i la màxima pertorbació de la regularitat de la xarxa, és a dir, la dislocació pròpiament dita, és a les proximitats del pla extraordinari, o sia allà on acaba bruscament la intromissió d’aquest pla a l’interior del sòlid, i les helicoidals , per a descriure les quals hom acostuma a donar un procediment imaginari de produir-les Així, hom suposa que dins un cristall real es produeix un tall parcial…

Són al límit entre les roques metamòrfiques catazonals i les roques magmàtiques, i llur gènesi és lligada a una fusió parcial oanatèxia d’una roca metamòrfica quarsofeldspàtica tal com un esquist o un gneis migmatita d’anatèxia, o bé de la injecció de magma en una roca metamòrfica al nivell d’aflorament migmatita d’injecció

El procés de formació és degut al fenomen d’assimilació magmàtica que s’origina quan un magma, en pujar a la litosfera, troba roques, de quimisme diferent a les que l’han originat, les quals roques poden restar incloses dins el magma en estat de fusió i ésser assimilades, àdhuc amb la desaparició total o parcial

Aquest creixement d’uns minerals en el si dels altres es manifesta en forma de bandes o cintes Els minerals, per damunt de 600°C aproximadament, formen una solució sòlida completa, i l’ortosa i les plagiòclasis cristallitzen independentment, amb la qual cosa adopten l’aspecte de venes o cintes a l’interior de la massa d’ortosa Aquest és sovint l’origen de les pertites, però de vegades són originades per substitució parcial en un feldespat potàssic homogeni, per contacte amb solucions que contenen sodi

Mineral que cristallitza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro La siderita és molt estesa i forma…

És una prolongació de la seqüència de transició de les ectinites a les migmatites, caracteritzada per una mobilització creixent de la matèria constitutiva de les roques, condicionada per quatre factors temperatura, pressió, composició química de les roques i quantitat d’aigua disponible Per anatèxia es formen les anatexites gneis de caràcter marcadament granitoide, de foliació quasi esfumada i roques encara més properes als granits plutònics, anomenades granits d’anatèxia , identificables per llur textura, molt variable, amb rastres abundants de fàcies orientades, arrengleraments de biotita i…

És un dels efectes del metamorfisme de contacte

Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1000°C, i té l’origen en el gradient geotèrmic…