Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
metasomatisme
Mineralogia i petrografia
Qualsevol canvi en la composició química global d’una roca mitjançant processos que es produeixen, fonamentalment, quan la roca és en l’estat sòlid.
El metasomatisme va molt lligat al metamorfisme, de manera que, generalment, si es produeix l’un d’aquests processos també es produeix l’altre Per a explicar el metasomatisme han estat ideades diverses teories, entre les quals cal destacar la que afirma que aquest es basa en l’acció del magma segons això, hi ha una penetració al si de la roca original de fluids magmàtics, sovint gasosos, els quals originen les transformacions químiques corresponents
ultrametamorfisme
Mineralogia i petrografia
Límit de transformació de les roques en els processos de metamorfisme.
Quan la pressió i la temperatura —factors bàsics en el metamorfisme— prenen uns valors elevats, aquest arriba a la fase última i aleshores les roques passen a l’estat de fusió i s’originen noves roques ígnies per la consolidació d’aquests magmes D’aquesta manera es tanca el cicle de transformació de les roques
fenita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per processos de metasomatisme associats a l’emplaçament de roques ígnies alcalines.
El fenomen de fenitització comporta freqüentment la formació de feldespats sòdics i potàssics
mesozona
Mineralogia i petrografia
Zona mitjana del metamorfisme regional, on tenen una gran importància els processos químics i mecànics.
La temperatura oscilla entre 300 i 500°C La pressió litostàtica és lleugerament inferior a la pressió no litostàtica stress La roca més típica que es forma en aquesta zona és l’esquist, i els minerals característics són la biotita, la moscovita, la distena, l’antofillita, l’hornblenda, l’epidot, la zoïsita, les plagiòclasis, la calcita, l’almandina i l’actinolita
hulla
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral que, atenent la classificació dels carbons basada en el contingut de carboni i d’elements volàtils, és situat entre els carbons subbituminosos i l’antracita.
Conté entre un 74% i un 94% de carboni El color és negre, i té l’esclat com el del vidre Certes natures del fang orgànic originari donen lloc a tipus especials d’hulla, com el cannelcoal i el boghead És utilitzat per a la producció de gas d’enllumenat i en processos metallúrgics
períclasi
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècies que dóna nom al grup, òxid de magnesi, amb el 60,2% de magnesi i el 39,8% d’oxigen, i amb petites quantitats de ferro, manganès i zinc.
Cristallitza en el sistema regular, en cristalls octaèdrics, o també en grans irregulars Lluïsor vítria Transparent El color és molt variable incolor, blanc grisenc, groc, verd, negre la seva duresa és 5,5, i la seva densitat 3,58 Té un esclat de vidre La periclasa pot contenir ferro substituint fins a un 8% el magnesi Es forma a partir de les calcàries dolomítiques en processos metamòrfics d’elevada temperatura, i s’altera amb facilitat No és un mineral gaire corrent
bentonita
Mineralogia i petrografia
Argila nativa col·loidal constituïda principalment per montmoril·lonita, amb impureses abundants, procedent de la meteorització de materials volcànics.
Absorbeix quantitats importants d’aigua i forma gels, l’estabilitat dels quals és augmentada per addició d’àlcalis, com l’òxid de magnesi Té propietats fortament absorbents, especialment després de determinats processos d’activació, les quals determinen les seves aplicacions principals com a descolorant emprat en la clarificació d’oli i de vi, com a suport de catalitzadors, per a emulsionar oli i asfalt, com a additiu alimentari, com a diluent de productes emprats en tractaments fitosanitaris, com a càrrega i abrasiu en una gran varietat de productes i com a llot de perforació…
fosforita

Fosforita
© Fototeca.cat - G.Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat d’apatita amorfocol·loïdal, criptocristal·lina o finament fibrosa, de natura pulverulenta, que ha estat formada per processos sedimentaris.
Les fosforites tenen molta importància en la indústria dels fertilitzants fosfatats
granitització
Mineralogia i petrografia
Conjunt de processos mitjançant els quals una roca és transformada fins a adquirir l’estructura i la composició del granit.
Fa referència a la gènesi del granit a partir d’una roca sedimentària gènesi metamòrfica , la qual cosa no exclou que una part del granit tingui origen magmàtic gènesi magmàtica
diferenciació metamòrfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de processos diferents mitjançant els quals, durant el metamorfisme, s’originen associacions minerals diferents a partir d’una roca mare inicialment uniforme.
En són productes típics les segregacions de biotita-hornblenda i d’epidot-labradorita incloses en les amfibolites, les capes complementàries d’hornblenda i de feldespats en les amfibolites, i els porfiroblasts de granat en els esquists de gra fi