Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
asbest
Mineralogia i petrografia
Amiant de serpentina, de fibres fines i paral·leles, de lluïssor sedosa i colors tornassolats.
Es forma a les esquerdes de la serpentina amb les fibres perpendiculars a l’escletxa És explotat al Quebec, el Transvaal, Zimbàbue i Rússia, i és utilitzat en gran quantitat en la indústria i en la construcció per la seva resistència als àcids i a la calor La seva manipulació pot produir l’asbestosi
òpal
òpal
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sílice hidratada, SiO 2
· n
H 2
O.
Mineral amorf que es presenta en masses disseminades és un hidrogel que té la forma típica d’un gel arronyonat i d’aspecte viscós fins a l’interior L’esclat és de vidre o de cera i la densitat 2,1-2,2 Pot tenir tots els colors, i de vegades també és irisat Es pot produir per alteració tèrmica de silicats i minerals silicis, i també en minerals volcànics o bé en fonts termals, com a estalactites Presenta moltes varietats una d’elles és anomenada gira-sol
diagènesi
Mineralogia i petrografia
Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Són produïts, principalment, pel pes d’unes altres capes dipositades a sobre La diagènesi es pot produir ràpidament o lentament, segons l’efecte dels factors que hi intervenen, els més importants dels quals són la compactació o reducció del volum per disminució dels espais buits i expulsió de l’aigua —és més important com més petits són els elements sedimentats—, la recristallització de minerals produïda en els punts on hi ha més poca pressió, després de la dissolució prèvia en aquells en què n'hi ha més, i la cimentació , que omple els buits i uneix els grans amb matèria d’…
dislocació
Mineralogia i petrografia
Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un cristall real.
Hom distingeix dues classes de dislocacions les de tascó , en què la distorsió de la xarxa cristallina és produïda per la introducció parcial d’un pla d’àtoms extraordinari, i la màxima pertorbació de la regularitat de la xarxa, és a dir, la dislocació pròpiament dita, és a les proximitats del pla extraordinari, o sia allà on acaba bruscament la intromissió d’aquest pla a l’interior del sòlid, i les helicoidals , per a descriure les quals hom acostuma a donar un procediment imaginari de produir-les Així, hom suposa que dins un cristall real es produeix un tall…
foliació
Mineralogia i petrografia
Estructura que presenten les roques metamòrfiques (gneis, migmatites, micaesquists), segons la disposició sedimentària original (superfícies paral·leles o subparal·leles), en produir-se fenòmens de recristal·lització.
pirita
pirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…
metamorfisme
Mineralogia i petrografia
Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química (metasomatisme) de les roques provocada per l’acció d’agents externs.
Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1000°C, i té l’origen en el gradient geotèrmic…