Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
generació
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels grups de cristalls d’un mateix mineral engendrats en diferents etapes del mateix procés formatiu.
Hom pot distingir les distintes generacions per les diferents fàcies, proporcions de mescla, etc, que presenten els respectius cristalls
amfibolita
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa composta per amfíbols (hornblenda) i plagiòclasis (andesina a labrador), en proporcions variables.
Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues
monzonita
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva, holocristal·lina i fanerítica.
Conté proporcions quasi iguals de plagiòclasi sòdica andesina o oligòclasi i de feldespat potàssic conté també biotita, hornblenda i augita Presenta una textura equigranular, de gra fi a mitjà Les monzonites es presenten en filons, dics i roques plutòniques, però no són gaire abundants
cassiterita

Cassiterita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Diòxid d’estany, SnO2.
Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina
ocre
ocre vermell
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la quantitat d’…
ferroníquel
Mineralogia i petrografia
Mineral de ferro que conté níquel en proporcions molt variables i que té una estructura de malla cúbica centrada.
És poc abundant, i forma la part metàllica principal dels sideròlits Hom l’ha trobat en forma de plaquetes i petits grans en alguns dipòsits alluvials
augita

Augita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de magnesi i de calci, (Ca,Mg,Fe,Fe+3,Ti,Al)2(Si,Al)2O6, del grup dels piroxens.
Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica, i el dels que…
classificació de Streckeisen
Mineralogia i petrografia
Classificació mineralògica i nomenclatura de les roques ígnies basada en les proporcions de llurs minerals essencials: quars, feldespat alcalí, plagiòclasi i feldespatoide (que donen nom a la sigla QAPF).
Fou elaborada pel petròleg i mineralòleg suís AL Streckeisen el 1976 Les diferents roques es representen gràficament en diagrames triangulars QAPF
melàfir
Mineralogia i petrografia
Roca eruptiva antiga, d’un color fosc, molt bàsica, constituïda de fenocristalls de labradorita, d’augita i d’olivina en proporcions diverses, cohesionats per una pasta de composició variable.
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…