Resultats de la cerca

El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí

La textura corresponent és anomenada porfiroblàstica Els porfiroblasts més comuns són aluminosilicats relativament densos, com el granat, l’estaurolita, la cianita o l’andalusita La seva formació es deu a fenòmens de nucleació durant la recristallització metamòrfica, sense la intervenció d’una fase líquida Els porfiroblasts tenen, freqüentment, petites inclusions d’altres minerals que poden, o no, ésser presents a la matriu que els envolta Quan presenten un gran nombre d’inclusions reben el nom de poikiloblasts

Pot presentar porfiroblasts d’andalusita, cordierita i biotita, el desenvolupament incipient dels quals confereix a la roca un aspecte tacat característic Tot i que les cornianes no presenten orientacions preferents dels minerals, a vegades poden mostrar estructures orientades relictes La minerologia depèn de la roca original si provenen de roques margoses contenen minerals calcosilicats granats, epidots, wollastonita i són anomenades cornianes calcosilicatades , i si procedeixen de roques argiloses contenen silicats alumínics andalusita, cordierita, biotita i reben el nom de…

En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen…

En els conglomerats hom distingeix els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2 mm, els quals poden ésser arrodonits còdols o palets de riera, i en aquest cas són anomenats pudingues , o poden ésser angulosos, i aleshores reben el nom de bretxes Aquells fragments que tenen un diàmetre inferior a 2 mm constitueixen la matriu que emplena els buits entre els diferents elements de roca Finalment, hi ha el ciment, que aglutina tant els elements com la matriu Aquest ciment pot ésser calcari o silici Quan tots tres constituents del conglomerat són d’un mateix tipus…

Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…

Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…